Una poderosa tormenta solar golpea la Tierra

Una fuerte tormenta solar está impactando a la Tierra y se cree que podría afectar el tendido eléctrico, los sistemas de navegación satelital y las rutas aéreas.

La tormenta -la más grande en los últimos cinco años- impactará los campos magnéticos terrestres a lo largo del jueves.

 

 

El fenómeno, que se originó a partir de dos grandes llamaradas solares que se produjeron a principios de esta semana, impactará particularmente a las zonas cercanas a los polos.
Por ello, a muchos pilotos de aviones se les ha recomendado cambiar sus rutas para evitar esas áreas.
También hay una gran probabilidad de ver auroras boreales y australes en esas regiones, si el cielo está despejado.

La tormenta solar de este jueves es la más grande en los últimos cinco años.

Joseph Kunches, un experto en la agencia meteorológica del gobierno estadounidense (NOAA, por sus siglas en inglés), describió la tormenta como la versión solar del supermartes, en referencia a las primarias republicanas que se llevaron a cabo en diez estados del país.
"El clima espacial se ha puesto muy interesante en las últimas 24 horas", dijo Kunches.
"Nos está pegando ahora justo debajo de la nariz", agregó.

Hasta el viernes

La actividad solar se incrementa y disminuye en ciclos de once años de duración.
Y aunque durante los últimos meses se ha producido un aumento de las explosiones que están causando la tormenta, el momento de mayor actividad del actual ciclo se dará en 2013.

Las tormentas solares

• La súbita liberación de la energía magnética almacenada en la atmósfera del sol puede producir grandes explosiones o llamaradas.
• Esto, a su vez, también puede liberar explosiones de partículas cargadas al espacio.
• Estas erupciones solares son conocidas técnicamente como Eyecciones de Masa Coronal (CME, por sus siglas en inglés).
• Al llegar a la tierra, el gas de partículas cargadas choca con la capa magnética que rodea a nuestro planeta.
• Las afectaciones del campo magnético de la tierra que resultan de ese choque se conocen como tormentas solares.
• Estas tormentas pueden afectar algunas tecnologías, especialmente satélites, el tendido eléctrico y sistemas de comunicación.
• También pueden hacer que las auroras boreales y australes sean visibles en latitudes más bajas.

Doug Biesicker, también de la NOAA, describió el fenómeno como "una inmensa bola de gas que está viajando a 2.000 kilómetros por segundo".
Y el gas, que viene lleno de partículas cargadas, podría afectar a los satélites al provocar una tormenta geomagnética en el campo magnético que protege a la tierra, le explicó Beisiecker a la BBC.
"Ese campo magnético nos protege de la radiación dañina. Y aunque la tormenta no lo va a desactivar, sí le va a dar una buena sacudida", dijo.
"Y cuando uno sacude un campo magnético se generan corrientes eléctricas en la atmósfera y en los tendidos eléctricos que hoy en día cruzan casi todos los países del globo", explicó.
Se espera que las partículas golpeen la Tierra a 6.400.000 kilómetros por hora.
Y los expertos estiman que la tormenta durará hasta el viernes por la mañana.
Otras tormentas magnéticas solares han sido observadas en décadas recientes.
Pero el impacto de las mismas depende mucho de su fuerza.
Una enorme llamarada solar en 1972 desconectó las comunicaciones telefónicas de larga distancia en el estado de Illinois, EE.UU.
En 1989, una tormenta solar provocó cortes de energía en Canadá que afectaron a seis millones de personas.
Jonathan Blake, de la BBC, informa desde Washington que las empresas estadounidenses de energía están monitoreando las redes para detectar irregularidades.

UN ANY COMPLERT DE L'ÒRBITA DE LA LLUNA

La gent en l'estudi de la NASA GSFC Scientific Visualization va crear aquesta animació increïble que mostra el nostre punt de vista de la Lluna durant tot l'any de 2012 amb una resolució de temps d'una hora . L' inclinació i balanceig es deuen a l'òrbita el·líptica de la Lluna.

GENER EN FOTOGRAFIES

31/01/2012



30/01/2012



29/01/2012



28/01/2012



27/01/2012



26/01/2012



25/01/2012



24/01/2012



23/01/2012



22/01/2012





21/01/2012



20/01/2012



19/01/2012



18/01/2012



17/01/2012



16/01/2012



15/01/2012



14/01/2012



13/01/2012



12/01/2012



11/01/2012



10/01/2012



09/01/2012



08/01/2012



07/01/2012



06/01/2012





05/01/2012



04/01/2012



03/01/2012



02/01/2012



01/01/2012

POU DE GLAÇ

El pou de Glaç de Sant Fost de Campsentelles és un dels més grans del Vallés, amb una cúpula d´uns 40 metres de perímetre i una fondària aproximada de 15 metres.
Va ser edificat per ordre dels monjos de Montalegre.
Degut a la seva dotació ( finals del segle XVI i principis del segle XVII ), ens troben davant d'una obra arquitectònica en la que hi predomina la pedra i el maó com a elements constructius.
La seva cúpula construïda a base de maons, està sostinguda per vuit arcs radials.
Per accedir-hi s'ha d'entrar per la torre que té adossada al costat.
Aquesta s'utilitzava per treure el glaç a l'exterior per mitjà de cinc portes, que es comunicaven en l'interior i s'anaven utilitzant segons si pujava o baixava el nivell del glaç.
Tant els pous de Glaç, com de Neu eren molt importants en aquella època, on era tot un luxe al qual no tothom hi podia accedir.
La llista de pous és molt extensa, tant al nostre país com en d'altres.
Tota aquesta indústria rural va començar com a conseqüència d'una necessitat concreta. Era un material per a la conservació dels aliments i per a la medicina.
En el nostre país el clima en els cims era molt bo per establir tant pous de neu com de glaç.
La seva capacitat i la importància dels pous va se tant gran que a part de ser d'ús propi, s'utilitzava per distribuir el gel a les grans ciutats, i fins s'exportava a d'altres països.
Barcelona era un nucli que consumia una elevada quantitat de gel, tant per usos mèdics,com per la noblesa d'aquells temps, on el consumien per tenir begudes fresques i conservaven els aliments.
Tota aquesta indústria a partir del segle XIX va deixar-se cada cop més arraconada per la moderna indústria frigorífica.



La construcció amb formigó i acer ( la més utilitzada actualment), no era encara possible, així que van recórrer al material natural més resistent per excel.lència: La pedra.
El seu ús es concreta en els fonaments i l'estructura.
Pel que fa els diferents forjats, podríem suposar que estan construïts amb bigues de fusta de cantell, encara que no es pot afirmar amb certesa.
Per l'antiguitat de la construcció podem deduir que la construcció es tracta de Morter de Calç ( el mes antic), format amb calç apagada o hidràulica, sorra i aigua.
En les parts de revestiment, usat en les proporcions de 1:2 ( 2 parts de sorra per 1 de calç) i en les parts estructurals en 1: 3 ( 3 parts de sorra per 1 de calç hidràulica).
La cúpula, ( amb una clara voluntat estètica ), es resol mitjançant la combinació de la pedra natural i 8 bandes radials de maó disposat a trencajunt per tal d'evitar junts verticals que afectarien a la seva estabilitat.
De moment no se'n coneix cap d'igual en tot l'estat.
A la part de dalt del turó trobem tres construccions més, les anomenen les tres piscines.
La característica d'aquestes és que no estan arran de terra sinó que estan edificades a partir de terra cap a dalt. No es feien així per comoditat, sinó perquè l'aigua quedava per sobre del pou, i a l'hora d'omplir les altres dues piscines, l'aigua queia pel seu propi pes a l'altra piscina i així no es necessitava haver de traslladar l'aigua amb cubells sinó que s'obria l'aixeta i s'anava omplint.
La piscina més gran feia d'embassament, on es recollia l'aigua de la pluja i també d'una mina que passa per sota.
Quan es volia congelar l'aigua aquesta mateixa anava passant de piscina a piscina i en l'última, a la part d'abaix hi ha una entrada que és com una habitació que s'endinsa cap a dintre de la terra: s'anomenen les fonts, on al vespre s'obrien les aixetes i deixaven que s'omplis un pam d'aigua, on al matí una vegada congelada es disposaven a tallar el glaç i cap a dins del pou.
Al costat del pou a pocs metres hi ha una construcció a mà dreta, on ens han explicat que deuria ser un pou de petites dimensions, que va ser el primer que es va construir.
Aquest pou tant petit l'utilitzaven com una nevera quan anaven a caçar, on posaven la carn juntament amb palla i el glaç i d'aquesta manera no es podria la carn.
Aquest pou es troba justament al costat de la Masia Can Donadeu, és l'última masia del poble de Sant Fost de Campsentelles, direcció cap a Montcada i Reixac per la carretera de la Roca. Aquest pou està dins d'una finca privada, però es pot visitar, encara que entrar dins del pou no es recomana ja que està en mal estat.
Aquest pou està considerat com un dels més grans del mediterrani.

Las menguas de enero, ses calmes de gener, les minves de gener

Les minves o calmes de gener son reduccions (minves) del nivell del mar, que es produeixen en aquesta època de l'any, per causa de l'existència d'altes pressions atmosfèriques.
El fenomen sol comportar una mar molt plana, sovint amb aparença de llac més que de mar, i una minva del seu nivell de l'ordre dels 20 a 40 centímetres aproximadament, que resulta més evident a les roques costaneres i ports.

De 22-01-2012

De 22-01-2012

De 22-01-2012

I aquí teniu més fotos de minves cedides per CRISTIAN GASPAR i PONS (Aficionat a la Meteorología i Meteofotografia) http://goo.gl/photos/3W01rzGxbA

 http://www.meteoclimatic.com/perfil/ESCAT0800000008014F

Les minves del gener

(Joan Maragall)

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

 

DESEMBRE EN FOTOGRAFIES

31/12/2011


30/12/2011


29/12/2011


28/12/2011


27/12/2011


26/12/2011


25/12/2011


24/12/2011


23/12/2011


22/12/2011


21/12/2011


20/12/2011


19/12/2011


18/12/2011


17/12/2011


16/12/2011


15/12/2011


14/12/2011


13/12/2011


12/12/2011


11/12/2011


10/12/2011


09/12/2011


08/12/2011


07/12/2011


06/12/2011


05/12/2011


04/12/2011


03/12/2011


02/12/2011


01/12/2011

L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya segons el Servei Meteorològic de Catalunya

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 ha superat la mitjana climàtica al conjunt del país i ha estat un dels anys més càlids que s’han enregistrat a Catalunya, amb valors semblants als dels anys 2009, 2006 i 2003. 
Pel que fa a la precipitació acumulada, el 2011 ha estat plujós a bona part de la meitat est del país, especialment al litoral Central, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot al Prepirineu lleidatà.


Balanç de la temperatura i la precipitació de l’any 2011 a Catalunya
Temperatura:
Després d’un 2010 que havia resultat un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 ha superat la mitjana climàtica arreu del país. Segons la zona, ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara eren els anys més càlids enregistrats a Catalunya.
Pel que fa als valors de la temperatura mitjana anual als indrets més càlids del país, aquesta ha superat els 16 ºC al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d’Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. Tal i com s’ha anat observant els darrers anys, la temperatura mitjana anual més alta de Catalunya s’ha mesurat al centre de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. A l’altre extrem, pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, enguany només ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i als cims més alts del Montseny i del massís dels Ports.
Respecte la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2011 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid en conjunt.

Les anomalies de temperatura més importants, superiors a +1,5 ºC, s’han enregistrat a zones enlairades del prelitoral, de l’interior i del Prepirineu. En canvi, les anomalies menys destacables s’han produït en punts de la Costa Brava.

Pel que fa a l’aigua del mar, la temperatura mitjana del mar en superfície del 2011 a l’Estartit ha estat de 17,5 ºC. Es tracta del segon valor més alt de tota la sèrie (1974-2011), igualant el de l’any 2006 i una dècima per sota dels 17,6 ºC del 1990.

Precipitació: 

Pel que fa a la precipitació acumulada, l’any 2011 ha tingut un comportament força contrastat entre les comarques de la meitat oriental i occidental del país. Ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, les Guilleries, Collsacabra, al Pirineu més oriental i en algun punt localitzat de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís dels Ports i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

La quantitat de precipitació que s’ha acumulat al llarg del 2011 mostra la gran irregularitat espacial de la pluviometria a Catalunya. Les quantitats més extremes cal situar-les a les zones més baixes del pla de Lleida, on s’han acumulat entre 250 i 300 mm, mentre que s’han superat els 1.400 mm en punts de la Vall de Camprodon (el Ripollès), de la Vall d’en Bas (la Garrotxa), als cims del Montseny i a les cotes més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

A banda d’aquestes quantitats extremes, cal destacar les següents zones on s’han superat els 1.000 mm de precipitació anual: el sector més oriental del Pirineu i Prepirineu, el Collsacabra, les Guilleries, el massís del Montseny, les cotes més altes del Pirineu occidental i el massís dels Ports. D’altra banda, cal destacar que la precipitació del 2011 ha superat els 800 mm a bona part del quadrant nord-est del país, excepte a la franja litoral, així com a l’Alt Berguedà, al Barcelonès i en alguns punts del prelitoral central.

Pel que fa a distribució al llarg de l’any, hi ha hagut només dos mesos (març i novembre) clarament plujosos arreu del país, mentre que la resta de mesos han presentat una gran irregularitat espacial.

En termes de conques hidrogràfiques, la precipitació del 2011 ha superat la mitjana climàtica a les conques dels rius catalans que desemboquen directament al Mediterrani, mentre que ha quedat per sota a gran part de les conques del Segre i l’Ebre. En el primer sector cal destacar que al centre de la ciutat de Barcelona la precipitació recollida ha representat fins a més d’un 150% de la mitjana climàtica, essent la zona del país amb un superàvit pluviomètric més destacat en percentatge. Pel que fa a les zones on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, destaquen el tram superior del Segre, la conca de Tremp i l’extrem oriental del Delta, on la precipitació del 2011 ha significat al voltant d’un 60% respecte la mitjana climàtica.

En conjunt, cal destacar que la precipitació acumulada ha superat la mitjana climàtica en zones on aquesta és ja elevada, com ara al Pirineu oriental i a les comarques del nord-est. En canvi, ha quedat clarament per sota precisament a les zones on la mitjana climàtica ja és més escassa, com és el cas de les comarques de ponent. D’aquesta manera, el 2011 s’ha accentuat la irregularitat pluviomètrica pròpia del clima de Catalunya.

Un exemple d’aquesta irregularitat és la precipitació recollida a dues comarques pirinenques veïnes, com són la Cerdanya i el Ripollès. Si bé a la primera el dèficit pluviomètric ha estat notable, a la segona s’ha enregistrat la precipitació més abundant del país, de manera que hi ha més de 1.000 mm de diferència entre la precipitació recollida al fons de la Cerdanya (442,9 mm a Das) i la d’algunes valls del Ripollès (1.487,2 mm a Sant Pau de Segúries).

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=133572&idioma=0&departament=101&canal=