POU DE GLAÇ

El pou de Glaç de Sant Fost de Campsentelles és un dels més grans del Vallés, amb una cúpula d´uns 40 metres de perímetre i una fondària aproximada de 15 metres.
Va ser edificat per ordre dels monjos de Montalegre.
Degut a la seva dotació ( finals del segle XVI i principis del segle XVII ), ens troben davant d'una obra arquitectònica en la que hi predomina la pedra i el maó com a elements constructius.
La seva cúpula construïda a base de maons, està sostinguda per vuit arcs radials.
Per accedir-hi s'ha d'entrar per la torre que té adossada al costat.
Aquesta s'utilitzava per treure el glaç a l'exterior per mitjà de cinc portes, que es comunicaven en l'interior i s'anaven utilitzant segons si pujava o baixava el nivell del glaç.
Tant els pous de Glaç, com de Neu eren molt importants en aquella època, on era tot un luxe al qual no tothom hi podia accedir.
La llista de pous és molt extensa, tant al nostre país com en d'altres.
Tota aquesta indústria rural va començar com a conseqüència d'una necessitat concreta. Era un material per a la conservació dels aliments i per a la medicina.
En el nostre país el clima en els cims era molt bo per establir tant pous de neu com de glaç.
La seva capacitat i la importància dels pous va se tant gran que a part de ser d'ús propi, s'utilitzava per distribuir el gel a les grans ciutats, i fins s'exportava a d'altres països.
Barcelona era un nucli que consumia una elevada quantitat de gel, tant per usos mèdics,com per la noblesa d'aquells temps, on el consumien per tenir begudes fresques i conservaven els aliments.
Tota aquesta indústria a partir del segle XIX va deixar-se cada cop més arraconada per la moderna indústria frigorífica.



La construcció amb formigó i acer ( la més utilitzada actualment), no era encara possible, així que van recórrer al material natural més resistent per excel.lència: La pedra.
El seu ús es concreta en els fonaments i l'estructura.
Pel que fa els diferents forjats, podríem suposar que estan construïts amb bigues de fusta de cantell, encara que no es pot afirmar amb certesa.
Per l'antiguitat de la construcció podem deduir que la construcció es tracta de Morter de Calç ( el mes antic), format amb calç apagada o hidràulica, sorra i aigua.
En les parts de revestiment, usat en les proporcions de 1:2 ( 2 parts de sorra per 1 de calç) i en les parts estructurals en 1: 3 ( 3 parts de sorra per 1 de calç hidràulica).
La cúpula, ( amb una clara voluntat estètica ), es resol mitjançant la combinació de la pedra natural i 8 bandes radials de maó disposat a trencajunt per tal d'evitar junts verticals que afectarien a la seva estabilitat.
De moment no se'n coneix cap d'igual en tot l'estat.
A la part de dalt del turó trobem tres construccions més, les anomenen les tres piscines.
La característica d'aquestes és que no estan arran de terra sinó que estan edificades a partir de terra cap a dalt. No es feien així per comoditat, sinó perquè l'aigua quedava per sobre del pou, i a l'hora d'omplir les altres dues piscines, l'aigua queia pel seu propi pes a l'altra piscina i així no es necessitava haver de traslladar l'aigua amb cubells sinó que s'obria l'aixeta i s'anava omplint.
La piscina més gran feia d'embassament, on es recollia l'aigua de la pluja i també d'una mina que passa per sota.
Quan es volia congelar l'aigua aquesta mateixa anava passant de piscina a piscina i en l'última, a la part d'abaix hi ha una entrada que és com una habitació que s'endinsa cap a dintre de la terra: s'anomenen les fonts, on al vespre s'obrien les aixetes i deixaven que s'omplis un pam d'aigua, on al matí una vegada congelada es disposaven a tallar el glaç i cap a dins del pou.
Al costat del pou a pocs metres hi ha una construcció a mà dreta, on ens han explicat que deuria ser un pou de petites dimensions, que va ser el primer que es va construir.
Aquest pou tant petit l'utilitzaven com una nevera quan anaven a caçar, on posaven la carn juntament amb palla i el glaç i d'aquesta manera no es podria la carn.
Aquest pou es troba justament al costat de la Masia Can Donadeu, és l'última masia del poble de Sant Fost de Campsentelles, direcció cap a Montcada i Reixac per la carretera de la Roca. Aquest pou està dins d'una finca privada, però es pot visitar, encara que entrar dins del pou no es recomana ja que està en mal estat.
Aquest pou està considerat com un dels més grans del mediterrani.