La gent en l'estudi de la NASA GSFC Scientific Visualization va crear aquesta animació increïble que mostra el nostre punt de vista de la Lluna durant tot l'any de 2012 amb una resolució de temps d'una hora . L' inclinació i balanceig es deuen a l'òrbita el·líptica de la Lluna.
dilluns, 5 de març del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
GENER EN FOTOGRAFIES
31/01/2012
30/01/2012
29/01/2012
28/01/2012
27/01/2012
26/01/2012
25/01/2012
24/01/2012
23/01/2012
22/01/2012
21/01/2012
20/01/2012
19/01/2012
18/01/2012
17/01/2012
16/01/2012
15/01/2012
14/01/2012
13/01/2012
12/01/2012
11/01/2012
10/01/2012
09/01/2012
08/01/2012
07/01/2012
06/01/2012
05/01/2012
04/01/2012
03/01/2012
02/01/2012
01/01/2012
30/01/2012
29/01/2012
28/01/2012
27/01/2012
26/01/2012
25/01/2012
24/01/2012
23/01/2012
22/01/2012
21/01/2012
20/01/2012
19/01/2012
18/01/2012
17/01/2012
16/01/2012
15/01/2012
14/01/2012
13/01/2012
12/01/2012
11/01/2012
10/01/2012
09/01/2012
08/01/2012
07/01/2012
06/01/2012
05/01/2012
04/01/2012
03/01/2012
02/01/2012
01/01/2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
POU DE GLAÇ
El pou de Glaç de Sant Fost de Campsentelles és un dels més grans del Vallés, amb una cúpula d´uns 40 metres de perímetre i una fondària aproximada de 15 metres.
Va ser edificat per ordre dels monjos de Montalegre.
Degut a la seva dotació ( finals del segle XVI i principis del segle XVII ), ens troben davant d'una obra arquitectònica en la que hi predomina la pedra i el maó com a elements constructius.
La seva cúpula construïda a base de maons, està sostinguda per vuit arcs radials.
Per accedir-hi s'ha d'entrar per la torre que té adossada al costat.
Aquesta s'utilitzava per treure el glaç a l'exterior per mitjà de cinc portes, que es comunicaven en l'interior i s'anaven utilitzant segons si pujava o baixava el nivell del glaç.
Tant els pous de Glaç, com de Neu eren molt importants en aquella època, on era tot un luxe al qual no tothom hi podia accedir.
La llista de pous és molt extensa, tant al nostre país com en d'altres.
Tota aquesta indústria rural va començar com a conseqüència d'una necessitat concreta. Era un material per a la conservació dels aliments i per a la medicina.
En el nostre país el clima en els cims era molt bo per establir tant pous de neu com de glaç.
La seva capacitat i la importància dels pous va se tant gran que a part de ser d'ús propi, s'utilitzava per distribuir el gel a les grans ciutats, i fins s'exportava a d'altres països.
Barcelona era un nucli que consumia una elevada quantitat de gel, tant per usos mèdics,com per la noblesa d'aquells temps, on el consumien per tenir begudes fresques i conservaven els aliments.
Tota aquesta indústria a partir del segle XIX va deixar-se cada cop més arraconada per la moderna indústria frigorífica.
La construcció amb formigó i acer ( la més utilitzada actualment), no era encara possible, així que van recórrer al material natural més resistent per excel.lència: La pedra.
El seu ús es concreta en els fonaments i l'estructura.
Pel que fa els diferents forjats, podríem suposar que estan construïts amb bigues de fusta de cantell, encara que no es pot afirmar amb certesa.
Per l'antiguitat de la construcció podem deduir que la construcció es tracta de Morter de Calç ( el mes antic), format amb calç apagada o hidràulica, sorra i aigua.
En les parts de revestiment, usat en les proporcions de 1:2 ( 2 parts de sorra per 1 de calç) i en les parts estructurals en 1: 3 ( 3 parts de sorra per 1 de calç hidràulica).
La cúpula, ( amb una clara voluntat estètica ), es resol mitjançant la combinació de la pedra natural i 8 bandes radials de maó disposat a trencajunt per tal d'evitar junts verticals que afectarien a la seva estabilitat.
De moment no se'n coneix cap d'igual en tot l'estat.
A la part de dalt del turó trobem tres construccions més, les anomenen les tres piscines.
La característica d'aquestes és que no estan arran de terra sinó que estan edificades a partir de terra cap a dalt. No es feien així per comoditat, sinó perquè l'aigua quedava per sobre del pou, i a l'hora d'omplir les altres dues piscines, l'aigua queia pel seu propi pes a l'altra piscina i així no es necessitava haver de traslladar l'aigua amb cubells sinó que s'obria l'aixeta i s'anava omplint.
La piscina més gran feia d'embassament, on es recollia l'aigua de la pluja i també d'una mina que passa per sota.
Quan es volia congelar l'aigua aquesta mateixa anava passant de piscina a piscina i en l'última, a la part d'abaix hi ha una entrada que és com una habitació que s'endinsa cap a dintre de la terra: s'anomenen les fonts, on al vespre s'obrien les aixetes i deixaven que s'omplis un pam d'aigua, on al matí una vegada congelada es disposaven a tallar el glaç i cap a dins del pou.
Al costat del pou a pocs metres hi ha una construcció a mà dreta, on ens han explicat que deuria ser un pou de petites dimensions, que va ser el primer que es va construir.
Aquest pou tant petit l'utilitzaven com una nevera quan anaven a caçar, on posaven la carn juntament amb palla i el glaç i d'aquesta manera no es podria la carn.
Aquest pou es troba justament al costat de la Masia Can Donadeu, és l'última masia del poble de Sant Fost de Campsentelles, direcció cap a Montcada i Reixac per la carretera de la Roca. Aquest pou està dins d'una finca privada, però es pot visitar, encara que entrar dins del pou no es recomana ja que està en mal estat.
Aquest pou està considerat com un dels més grans del mediterrani.
Va ser edificat per ordre dels monjos de Montalegre.
Degut a la seva dotació ( finals del segle XVI i principis del segle XVII ), ens troben davant d'una obra arquitectònica en la que hi predomina la pedra i el maó com a elements constructius.
La seva cúpula construïda a base de maons, està sostinguda per vuit arcs radials.
Per accedir-hi s'ha d'entrar per la torre que té adossada al costat.
Aquesta s'utilitzava per treure el glaç a l'exterior per mitjà de cinc portes, que es comunicaven en l'interior i s'anaven utilitzant segons si pujava o baixava el nivell del glaç.
Tant els pous de Glaç, com de Neu eren molt importants en aquella època, on era tot un luxe al qual no tothom hi podia accedir.
La llista de pous és molt extensa, tant al nostre país com en d'altres.
Tota aquesta indústria rural va començar com a conseqüència d'una necessitat concreta. Era un material per a la conservació dels aliments i per a la medicina.
En el nostre país el clima en els cims era molt bo per establir tant pous de neu com de glaç.
La seva capacitat i la importància dels pous va se tant gran que a part de ser d'ús propi, s'utilitzava per distribuir el gel a les grans ciutats, i fins s'exportava a d'altres països.
Barcelona era un nucli que consumia una elevada quantitat de gel, tant per usos mèdics,com per la noblesa d'aquells temps, on el consumien per tenir begudes fresques i conservaven els aliments.
Tota aquesta indústria a partir del segle XIX va deixar-se cada cop més arraconada per la moderna indústria frigorífica.
La construcció amb formigó i acer ( la més utilitzada actualment), no era encara possible, així que van recórrer al material natural més resistent per excel.lència: La pedra.
El seu ús es concreta en els fonaments i l'estructura.
Pel que fa els diferents forjats, podríem suposar que estan construïts amb bigues de fusta de cantell, encara que no es pot afirmar amb certesa.
Per l'antiguitat de la construcció podem deduir que la construcció es tracta de Morter de Calç ( el mes antic), format amb calç apagada o hidràulica, sorra i aigua.
En les parts de revestiment, usat en les proporcions de 1:2 ( 2 parts de sorra per 1 de calç) i en les parts estructurals en 1: 3 ( 3 parts de sorra per 1 de calç hidràulica).
La cúpula, ( amb una clara voluntat estètica ), es resol mitjançant la combinació de la pedra natural i 8 bandes radials de maó disposat a trencajunt per tal d'evitar junts verticals que afectarien a la seva estabilitat.
De moment no se'n coneix cap d'igual en tot l'estat.
A la part de dalt del turó trobem tres construccions més, les anomenen les tres piscines.
La característica d'aquestes és que no estan arran de terra sinó que estan edificades a partir de terra cap a dalt. No es feien així per comoditat, sinó perquè l'aigua quedava per sobre del pou, i a l'hora d'omplir les altres dues piscines, l'aigua queia pel seu propi pes a l'altra piscina i així no es necessitava haver de traslladar l'aigua amb cubells sinó que s'obria l'aixeta i s'anava omplint.
La piscina més gran feia d'embassament, on es recollia l'aigua de la pluja i també d'una mina que passa per sota.
Quan es volia congelar l'aigua aquesta mateixa anava passant de piscina a piscina i en l'última, a la part d'abaix hi ha una entrada que és com una habitació que s'endinsa cap a dintre de la terra: s'anomenen les fonts, on al vespre s'obrien les aixetes i deixaven que s'omplis un pam d'aigua, on al matí una vegada congelada es disposaven a tallar el glaç i cap a dins del pou.
Al costat del pou a pocs metres hi ha una construcció a mà dreta, on ens han explicat que deuria ser un pou de petites dimensions, que va ser el primer que es va construir.
Aquest pou tant petit l'utilitzaven com una nevera quan anaven a caçar, on posaven la carn juntament amb palla i el glaç i d'aquesta manera no es podria la carn.
Aquest pou es troba justament al costat de la Masia Can Donadeu, és l'última masia del poble de Sant Fost de Campsentelles, direcció cap a Montcada i Reixac per la carretera de la Roca. Aquest pou està dins d'una finca privada, però es pot visitar, encara que entrar dins del pou no es recomana ja que està en mal estat.
Aquest pou està considerat com un dels més grans del mediterrani.
diumenge, 22 de gener del 2012
Las menguas de enero, ses calmes de gener, les minves de gener
Les minves o calmes de gener son reduccions (minves) del nivell del mar, que es produeixen en aquesta època de l'any, per causa de l'existència d'altes pressions atmosfèriques.
El fenomen sol comportar una mar molt plana, sovint amb aparença de llac més que de mar, i una minva del seu nivell de l'ordre dels 20 a 40 centímetres aproximadament, que resulta més evident a les roques costaneres i ports.
El fenomen sol comportar una mar molt plana, sovint amb aparença de llac més que de mar, i una minva del seu nivell de l'ordre dels 20 a 40 centímetres aproximadament, que resulta més evident a les roques costaneres i ports.
 |
| De 22-01-2012 |
 |
| De 22-01-2012 |
 |
| De 22-01-2012 |
I aquí teniu més fotos de minves cedides per CRISTIAN GASPAR i PONS (Aficionat a la Meteorología i Meteofotografia) http://goo.gl/photos/3W01rzGxbA
Les minves del gener
Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
dimarts, 3 de gener del 2012
DESEMBRE EN FOTOGRAFIES
31/12/2011
30/12/2011
29/12/2011
28/12/2011
27/12/2011
26/12/2011
25/12/2011
24/12/2011
23/12/2011
22/12/2011
21/12/2011
20/12/2011
19/12/2011
18/12/2011
17/12/2011
16/12/2011
15/12/2011
14/12/2011
13/12/2011
12/12/2011
11/12/2011
10/12/2011
09/12/2011
08/12/2011
07/12/2011
06/12/2011
05/12/2011
04/12/2011
03/12/2011
02/12/2011
01/12/2011
30/12/2011
29/12/2011
28/12/2011
27/12/2011
26/12/2011
25/12/2011
24/12/2011
23/12/2011
22/12/2011
21/12/2011
20/12/2011
19/12/2011
18/12/2011
17/12/2011
16/12/2011
15/12/2011
14/12/2011
13/12/2011
12/12/2011
11/12/2011
10/12/2011
09/12/2011
08/12/2011
07/12/2011
06/12/2011
05/12/2011
04/12/2011
03/12/2011
02/12/2011
01/12/2011
L'any 2011 ha estat un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya segons el Servei Meteorològic de Catalunya
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 ha superat la mitjana climàtica al conjunt del país i ha estat un dels anys més càlids que s’han enregistrat a Catalunya, amb valors semblants als dels anys 2009, 2006 i 2003.
Pel que fa a la precipitació acumulada, el 2011 ha estat plujós a bona part de la meitat est del país, especialment al litoral Central, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot al Prepirineu lleidatà.
Balanç de la temperatura i la precipitació de l’any 2011 a Catalunya
Temperatura:
Després d’un 2010 que havia resultat un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 ha superat la mitjana climàtica arreu del país. Segons la zona, ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara eren els anys més càlids enregistrats a Catalunya.
Pel que fa als valors de la temperatura mitjana anual als indrets més càlids del país, aquesta ha superat els 16 ºC al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d’Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. Tal i com s’ha anat observant els darrers anys, la temperatura mitjana anual més alta de Catalunya s’ha mesurat al centre de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. A l’altre extrem, pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, enguany només ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i als cims més alts del Montseny i del massís dels Ports.
Respecte la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2011 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid en conjunt.
Pel que fa a la precipitació acumulada, el 2011 ha estat plujós a bona part de la meitat est del país, especialment al litoral Central, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot al Prepirineu lleidatà.
Balanç de la temperatura i la precipitació de l’any 2011 a Catalunya
Temperatura:
Després d’un 2010 que havia resultat un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, la temperatura mitjana de l’any 2011 ha superat la mitjana climàtica arreu del país. Segons la zona, ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara eren els anys més càlids enregistrats a Catalunya.
Pel que fa als valors de la temperatura mitjana anual als indrets més càlids del país, aquesta ha superat els 16 ºC al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d’Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. Tal i com s’ha anat observant els darrers anys, la temperatura mitjana anual més alta de Catalunya s’ha mesurat al centre de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. A l’altre extrem, pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, enguany només ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i als cims més alts del Montseny i del massís dels Ports.
Respecte la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2011 s’ha situat entre +0,5 i +1,5 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid en conjunt.
Les anomalies de temperatura més importants, superiors a +1,5 ºC, s’han enregistrat a zones enlairades del prelitoral, de l’interior i del Prepirineu. En canvi, les anomalies menys destacables s’han produït en punts de la Costa Brava.
Pel que fa a l’aigua del mar, la temperatura mitjana del mar en superfície del 2011 a l’Estartit ha estat de 17,5 ºC. Es tracta del segon valor més alt de tota la sèrie (1974-2011), igualant el de l’any 2006 i una dècima per sota dels 17,6 ºC del 1990.
Precipitació:
Pel que fa a la precipitació acumulada, l’any 2011 ha tingut un comportament força contrastat entre les comarques de la meitat oriental i occidental del país. Ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, les Guilleries, Collsacabra, al Pirineu més oriental i en algun punt localitzat de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l’Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l’Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís dels Ports i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.
La quantitat de precipitació que s’ha acumulat al llarg del 2011 mostra la gran irregularitat espacial de la pluviometria a Catalunya. Les quantitats més extremes cal situar-les a les zones més baixes del pla de Lleida, on s’han acumulat entre 250 i 300 mm, mentre que s’han superat els 1.400 mm en punts de la Vall de Camprodon (el Ripollès), de la Vall d’en Bas (la Garrotxa), als cims del Montseny i a les cotes més altes del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.
A banda d’aquestes quantitats extremes, cal destacar les següents zones on s’han superat els 1.000 mm de precipitació anual: el sector més oriental del Pirineu i Prepirineu, el Collsacabra, les Guilleries, el massís del Montseny, les cotes més altes del Pirineu occidental i el massís dels Ports. D’altra banda, cal destacar que la precipitació del 2011 ha superat els 800 mm a bona part del quadrant nord-est del país, excepte a la franja litoral, així com a l’Alt Berguedà, al Barcelonès i en alguns punts del prelitoral central.
Pel que fa a distribució al llarg de l’any, hi ha hagut només dos mesos (març i novembre) clarament plujosos arreu del país, mentre que la resta de mesos han presentat una gran irregularitat espacial.
En termes de conques hidrogràfiques, la precipitació del 2011 ha superat la mitjana climàtica a les conques dels rius catalans que desemboquen directament al Mediterrani, mentre que ha quedat per sota a gran part de les conques del Segre i l’Ebre. En el primer sector cal destacar que al centre de la ciutat de Barcelona la precipitació recollida ha representat fins a més d’un 150% de la mitjana climàtica, essent la zona del país amb un superàvit pluviomètric més destacat en percentatge. Pel que fa a les zones on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, destaquen el tram superior del Segre, la conca de Tremp i l’extrem oriental del Delta, on la precipitació del 2011 ha significat al voltant d’un 60% respecte la mitjana climàtica.
En conjunt, cal destacar que la precipitació acumulada ha superat la mitjana climàtica en zones on aquesta és ja elevada, com ara al Pirineu oriental i a les comarques del nord-est. En canvi, ha quedat clarament per sota precisament a les zones on la mitjana climàtica ja és més escassa, com és el cas de les comarques de ponent. D’aquesta manera, el 2011 s’ha accentuat la irregularitat pluviomètrica pròpia del clima de Catalunya.
Un exemple d’aquesta irregularitat és la precipitació recollida a dues comarques pirinenques veïnes, com són la Cerdanya i el Ripollès. Si bé a la primera el dèficit pluviomètric ha estat notable, a la segona s’ha enregistrat la precipitació més abundant del país, de manera que hi ha més de 1.000 mm de diferència entre la precipitació recollida al fons de la Cerdanya (442,9 mm a Das) i la d’algunes valls del Ripollès (1.487,2 mm a Sant Pau de Segúries).
El mes de desembre ha estat molt sec a gran part de Catalunya (Informe del Servei Meteorològic de Catalunya)
El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de desembre de 2011 com a càlid a gran part del país, a excepció del tram mig del riu Segre, la conca de Tremp, fondalades de l’Alt Berguedà i punts de la Costa Brava on el mes ha estat normal.
Pluviomètricament, el desembre ha estat molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental on el desembre s’ha presentat normal o plujós, i fins i tot, molt plujós a l’àrea del Lac Redon a la comarca de la Val d’Aran.
Contràriament al que va passar al novembre, quan la precipitació va ser extremadament abundant a molt punts de la geografia catalana, els totals pluviomètrics del mes de desembre han estat extremadament escassos a gran part de Catalunya, mostrant la irregularitat pluviomètrica que pateix el territori.
Aquest fet queda definit per la configuració sinòptica que ha predominat al llarg del mes de desembre: una marcada circulació zonal en alçada amb el pas de fronts d’oest a est afectant puntualment a l’extrem nord-occidental de Catalunya, i la presència en superfície d’un potent anticicló que ajudava a estabilitzar l’atmosfera.
Aquest tipus de configuracions no són estranyes a l’hivern, donant un tipus de temps sec i càlid a la part oriental de la Península Ibèrica.
De totes formes, cal remarcar els següents aspectes:
- Durant els primers dies del mes una ondulació del corrent del jet va comportar els pas de tot un seguit de cues de fronts que van afectar al nord de Catalunya. D’aquesta manera, entre els dies 1 i 6 es van registrar les següents precipitacions a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran es van acumular 21,5 mm; a Sasseuva (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran, 7,9 mm; i a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, 7,2 mm.
- L’episodi meteorològic més destacat del mes de desembre es va produir entre els dies 16 i 21 quan una nova ondulació del corrent en jet va provocar l’entrada d’un front fred procedent d’altes latituds, acompanyat d’una massa d’aire freda i comportant una baixada destacada de la temperatura. Les precipitacions es van concentrar bàsicament a l’extrem nord de Catalunya, tal com mostren les següents quantitats registrades a les EMA gestionades pel SMC: 135,5 mm al Lac Redon (2.247) a la comarca de la Val d’Aran; 96,6 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà; i 67,2 mm a Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà. A més, la baixada de la temperatura va comportar que la precipitació fos en forma de neu a molts punts del Pirineu, si bé la nevada va ser destacada a la banda més occidental de la serralada tal com indiquen els 46 cm mesurats a Certascan (2.400 m), els 30 cm del Lac Redon (2.247 m), els 23 cm de Bonaigua (2.266 m) o els 20 cm de Sasseuva (2.228 m). Finalment el vent del primer quadrant va ser fort als dos extrems del país, a les parts més elevades de la serralada prelitoral i al Pirineu tal com indiquen els 150,1 km/h de Puig Sesolles (1.668 m) a la comarca del Vallès Oriental o els 143,6 km/h de Portbou (l’Alt Empordà).
- Si be el mes va acabar amb un potent anticicló, essent les boires persistents a les valls i planes de l’interior el fenomen meteorològic més destacat, un front fred va afectar entre els dies 29 i 31 l’extrem nord de Catalunya tal com mostren les següents quantitats registrades a les EMA gestionades pel SMC: 47,4 mm al Lac Redon (2.247) a la comarca de la Val d’Aran; 28,8 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà; i 20,3 mm a Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà
Pel que fa a la temperatura, el mes de desembre ha estat càlid a gran part del país, a excepció del tram mig del riu Segre, la conca de Tremp, les fondalades de l’Alt Berguedà i a punts de la Costa Brava on el mes ha estat normal . Aquesta situació ha estat deguda a una circulació de l’oest en alçada reflex directe del marcat corrent en jet, i al bloqueig anticiclònic en superfície, factors que han inhibit l’entrada de masses d’aire més fred procedents d’altes latitud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)