temperatures d'espanya

dissabte, 10 de març del 2012

FEBRER EN FOTOGRAFIES

El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de febrer de 2012 com a fred a gran part del país, i de molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Vall d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC.
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Vall d’Aran i Pallars Sobirà.
Temperatura Mínima i Màxima a Sant Fost de Campsentelles (La conreria) Febrer 2012
T Mín:  04/02 -8,3ºC (02:12 a.m)
T Màx: 27/02 14,3ºC (14:11 p.m)
El mes de febrer a Sant Fost ha estat fred amb una nevada el 2 de febrer i una altre de poca consideració el 12 de febrer. Molts dies de temperatures sota cero. Dies i dies amb l'anticló a sobre que ens ha donat un cel avorrit sense ni un núvol. Hem tingut també algun dia amb núvols alts (altocúmuls), núvols prims (cirrus) i un fenomen òptic anomenat parheli.

http://www.alboxclima.com/meteorologia/clasificacion.htm


02/02/2012


03/02/2012


04/02/2012


05/02/2012


06/02/2012


07/02/2012


08/02/2012


09/02/2012


10/02/2012


11/02/2012


12/02/2012


13/02/2012


14/02/2012


15/02/2012


16/02/2012


17/02/2012


18/02/2012


19/02/2012


21/02/2012


22/02/2012


23/02/2012


24/02/2012


25/02/2012


26/02/2012


27/02/2012


28/02/2012


29/02/2012

divendres, 9 de març del 2012

El febrer de 2012 ha estat fred o molt fred

 

El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de febrer de 2012 com a fred a gran part del país, i de molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Val d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC.
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i Pallars Sobirà.

L’hivern climàtic (mesos de desembre, gener i febrer) ha vingut caracteritzat per un bloqueig anticiclònic que ha inhibit l’aparició de precipitacions generals i amb un totals pluviomètrics escassos a la major part del país. Contràriament, les anomalies tèrmiques (diferències de la temperatura mitjana mensual respecte a la mitjana climàtica mensual) han tingut una alta variabilitat segons el posicionament del bloqueig. D’aquesta manera, el desembre i gener van estar marcats per un bloqueig anticiclònic sobre l'Atlàntic donant un flux d'oest a est, que va provocar una anomalia tèrmica positiva a Catalunya. El febrer, en canvi, ha estat marcat durant la primera quinzena del mes per un bloqueig anticiclònic de caire siberià, amb un flux del nord-est que va injectar sobre Catalunya una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent europeu, amb una configuració més pròpia d'etapes climàtiques pretèrites més fredes que de l'escenari de escalfament global actual. Per valorar correctament l’excepcionalitat d’aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d’aquesta època de l’any durant les dues primeres setmanes del mes, ja que es van encadenar diverses entrades d’aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d’aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies aquest febrer. Per trobar febrers en què s’hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l’any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Però, per observar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60, en concret, el febrer de 1963. A partir del dia 17 es va tallar el flux fred procedent de l’interior del continent, però l’acumulació d’aire fred en els nivells més baixos de la troposfera va provocar que en alguns fons de les valls, especialment de les Terres de l’Ebre i del Pirineu, es donés la temperatura més baixa del mes, situació que es va allargar fins el dia 23.
Durant aquest episodi de fred, pràcticament totes les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya (SMC) van enregistrar temperatures mínimes inferiors al llindar de situació meteorològica de risc per fred (temperatura mínima inferior a la del 2% dels dies més freds dels mesos de desembre, gener, febrer i març). A banda, cal destacar que més de la meitat de les estacions (un 60%) van superar aquest llindar de situació meteorològica de risc per fred almenys durant 3 nits consecutives, de manera que es pot parlar d’onada de fred a Catalunya. Pel que fa a la temperatura mínima de l’episodi, i considerant només les EMA gestionades pel SMC que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d’elles van igualar o superar la temperatura més baixa de tota la seva sèrie. Això va succeir sobretot a estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l’entrada d’aire fred dels dies 3 i 4 de febrer va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys (que és la longitud de les sèries més llargues en aquestes zones), superant en general els valors del gener i febrer de 2005. Probablement cal anar fins al gener de 1985 per trobar una temperatura més baixa en aquests sectors del país. En canvi, a la resta de Catalunya en general no es van assolir valors rècord de temperatura mínima de les darreres dècades. Si bé alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior van enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma. En general, tot i que l’entrada d’aire fred va ser molt important i persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord.
D’aquesta manera, el mes de febrer ha estat fred (Figura 1) a gran part del país, i molt fred (anomalies de temperatura per sota dels -3 ºC) a amplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i al litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la comarca de la Val d’Aran on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Malgrat aquesta situació, el febrer de 2005 va ser més fred al Pirineu, Prepirineu, Serralada del Montseny i Massís del Port. En canvi, caldria retrocedir fins el febrer de 1965 o 1963 per a trobar un febrer més fred a la resta de Catalunya.
La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC. Cal remarcar que el mes s’ha de qualificar com a molt a fred en 41 de les 169 de les EMA gestionades pel SMC.
Nom de l’EMA
Comarca
Anomalia (ºC)
Lac Redon (2.247 m)
la Val d'Aran
-5,1
Sasseuva (2.228 m)
la Val d'Aran
-5,1
Vielha e Mijaran
la Val d'Aran
-4,8
Ulldeter (2.410 m)
el Ripollès
-4,7
Bonaigua (2.266 m)
el Pallars Sobirà
-4,6
Certascan (2.400 m)
el Pallars Sobirà
-4,5
Salòria (2.451 m)
el Pallars Sobirà
-4,2
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà. El bloqueig anticiclònic que ha afectat Catalunya durant gran part del mes ha inhibit el pas de pertorbacions importants. Tan sols les entrades de vent del primer quadrant van deixar precipitacions destacables al vessant nord del Pirineu, especialment en dos episodis: entre els dies 1 i 7, i entre els dies 12 i 17. A més, una pertorbació ubicada a la Mediterrània durant aquests dies va afectar la meitat est del país i va deixar quantitats de precipitació poc destacables, però que van ser en forma de neu degut a la massa d’aire molt fred que afectava Catalunya. D’aquesta manera, cal destacar que durant els dies 1 i 3 es van produir nevades a cotes baixes que van afectar sobretot al nord-est del país i a la Catalunya Central, Els gruixos de neu més importants facilitats pels observadors i vigilants de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel SMC van ser els 12 cm de Pujalt (l’Anoia), els 12 cm a Mura (el Bages) o els 11 cm de Espinelves (Osona). Les nevades es van repetir els dies 5 i 6 de febrer, quan es van produir precipitacions en forma de neu a molts punts del país, que si bé van ser anecdòtiques en la majoria de casos, van emblanquinar sectors de l’interior i fins i tot del prelitoral. Al Pirineu la nevada va ser molt més destacable i va afectar tota la serralada, acumulant fins a 54 cm de neu nova en només 24 hores a l’EMA de Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà.
La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de febrer ha superat els 50 mm, i que s’han ubicat de forma exclusiva al quadrant nord-occidental de Catalunya.
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
Certascan (2.400 m)
el Pallars Sobirà
90,9
Lac Redon (2.247 m)
la Val d'Aran
87,5
Sasseuva (2.228 m)
la Val d'Aran
78,6
Bonaigua (2.266 m)
el Pallars Sobirà
64,5
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer de 2012 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades.

Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer de 2012 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i twitter @meteocat
Barcelona, 1 de març de 2012

 

dijous, 8 de març del 2012

Una poderosa tormenta solar golpea la Tierra

Una fuerte tormenta solar está impactando a la Tierra y se cree que podría afectar el tendido eléctrico, los sistemas de navegación satelital y las rutas aéreas.
La tormenta -la más grande en los últimos cinco años- impactará los campos magnéticos terrestres a lo largo del jueves.
 
El fenómeno, que se originó a partir de dos grandes llamaradas solares que se produjeron a principios de esta semana, impactará particularmente a las zonas cercanas a los polos.
Por ello, a muchos pilotos de aviones se les ha recomendado cambiar sus rutas para evitar esas áreas.
También hay una gran probabilidad de ver auroras boreales y australes en esas regiones, si el cielo está despejado.
Tormenta solar
La tormenta solar de este jueves es la más grande en los últimos cinco años.
Joseph Kunches, un experto en la agencia meteorológica del gobierno estadounidense (NOAA, por sus siglas en inglés), describió la tormenta como la versión solar del supermartes, en referencia a las primarias republicanas que se llevaron a cabo en diez estados del país.
"El clima espacial se ha puesto muy interesante en las últimas 24 horas", dijo Kunches.
"Nos está pegando ahora justo debajo de la nariz", agregó.

Hasta el viernes

La actividad solar se incrementa y disminuye en ciclos de once años de duración.
Y aunque durante los últimos meses se ha producido un aumento de las explosiones que están causando la tormenta, el momento de mayor actividad del actual ciclo se dará en 2013.

Las tormentas solares

  • La súbita liberación de la energía magnética almacenada en la atmósfera del sol puede producir grandes explosiones o llamaradas.
  • Esto, a su vez, también puede liberar explosiones de partículas cargadas al espacio.
  • Estas erupciones solares son conocidas técnicamente como Eyecciones de Masa Coronal (CME, por sus siglas en inglés).
  • Al llegar a la tierra, el gas de partículas cargadas choca con la capa magnética que rodea a nuestro planeta.
  • Las afectaciones del campo magnético de la tierra que resultan de ese choque se conocen como tormentas solares.
  • Estas tormentas pueden afectar algunas tecnologías, especialmente satélites, el tendido eléctrico y sistemas de comunicación.
  • También pueden hacer que las auroras boreales y australes sean visibles en latitudes más bajas.
Doug Biesicker, también de la NOAA, describió el fenómeno como "una inmensa bola de gas que está viajando a 2.000 kilómetros por segundo".
Y el gas, que viene lleno de partículas cargadas, podría afectar a los satélites al provocar una tormenta geomagnética en el campo magnético que protege a la tierra, le explicó Beisiecker a la BBC.
"Ese campo magnético nos protege de la radiación dañina. Y aunque la tormenta no lo va a desactivar, sí le va a dar una buena sacudida", dijo.
"Y cuando uno sacude un campo magnético se generan corrientes eléctricas en la atmósfera y en los tendidos eléctricos que hoy en día cruzan casi todos los países del globo", explicó.
Se espera que las partículas golpeen la Tierra a 6.400.000 kilómetros por hora.
Y los expertos estiman que la tormenta durará hasta el viernes por la mañana.
Otras tormentas magnéticas solares han sido observadas en décadas recientes.
Pero el impacto de las mismas depende mucho de su fuerza.
Una enorme llamarada solar en 1972 desconectó las comunicaciones telefónicas de larga distancia en el estado de Illinois, EE.UU.
En 1989, una tormenta solar provocó cortes de energía en Canadá que afectaron a seis millones de personas.
Jonathan Blake, de la BBC, informa desde Washington que las empresas estadounidenses de energía están monitoreando las redes para detectar irregularidades.

dilluns, 5 de març del 2012

UN ANY COMPLERT DE L'ÒRBITA DE LA LLUNA

La gent en l'estudi de la NASA GSFC Scientific Visualization va crear aquesta animació increïble que mostra el nostre punt de vista de la Lluna durant tot l'any de 2012 amb una resolució de temps d'una hora . L' inclinació i balanceig es deuen a l'òrbita el·líptica de la Lluna.

diumenge, 12 de febrer del 2012

GENER EN FOTOGRAFIES

31/01/2012



30/01/2012



29/01/2012



28/01/2012



27/01/2012



26/01/2012



25/01/2012



24/01/2012



23/01/2012



22/01/2012





21/01/2012



20/01/2012



19/01/2012



18/01/2012



17/01/2012



16/01/2012



15/01/2012



14/01/2012



13/01/2012



12/01/2012



11/01/2012



10/01/2012



09/01/2012



08/01/2012



07/01/2012



06/01/2012





05/01/2012



04/01/2012



03/01/2012



02/01/2012



01/01/2012

dilluns, 6 de febrer del 2012

POU DE GLAÇ

El pou de Glaç de Sant Fost de Campsentelles és un dels més grans del Vallés, amb una cúpula d´uns 40 metres de perímetre i una fondària aproximada de 15 metres.
Va ser edificat per ordre dels monjos de Montalegre.
Degut a la seva dotació ( finals del segle XVI i principis del segle XVII ), ens troben davant d'una obra arquitectònica en la que hi predomina la pedra i el maó com a elements constructius.
La seva cúpula construïda a base de maons, està sostinguda per vuit arcs radials.
Per accedir-hi s'ha d'entrar per la torre que té adossada al costat.
Aquesta s'utilitzava per treure el glaç a l'exterior per mitjà de cinc portes, que es comunicaven en l'interior i s'anaven utilitzant segons si pujava o baixava el nivell del glaç.
Tant els pous de Glaç, com de Neu eren molt importants en aquella època, on era tot un luxe al qual no tothom hi podia accedir.
La llista de pous és molt extensa, tant al nostre país com en d'altres.
Tota aquesta indústria rural va començar com a conseqüència d'una necessitat concreta. Era un material per a la conservació dels aliments i per a la medicina.
En el nostre país el clima en els cims era molt bo per establir tant pous de neu com de glaç.
La seva capacitat i la importància dels pous va se tant gran que a part de ser d'ús propi, s'utilitzava per distribuir el gel a les grans ciutats, i fins s'exportava a d'altres països.
Barcelona era un nucli que consumia una elevada quantitat de gel, tant per usos mèdics,com per la noblesa d'aquells temps, on el consumien per tenir begudes fresques i conservaven els aliments.
Tota aquesta indústria a partir del segle XIX va deixar-se cada cop més arraconada per la moderna indústria frigorífica.



La construcció amb formigó i acer ( la més utilitzada actualment), no era encara possible, així que van recórrer al material natural més resistent per excel.lència: La pedra.
El seu ús es concreta en els fonaments i l'estructura.
Pel que fa els diferents forjats, podríem suposar que estan construïts amb bigues de fusta de cantell, encara que no es pot afirmar amb certesa.
Per l'antiguitat de la construcció podem deduir que la construcció es tracta de Morter de Calç ( el mes antic), format amb calç apagada o hidràulica, sorra i aigua.
En les parts de revestiment, usat en les proporcions de 1:2 ( 2 parts de sorra per 1 de calç) i en les parts estructurals en 1: 3 ( 3 parts de sorra per 1 de calç hidràulica).
La cúpula, ( amb una clara voluntat estètica ), es resol mitjançant la combinació de la pedra natural i 8 bandes radials de maó disposat a trencajunt per tal d'evitar junts verticals que afectarien a la seva estabilitat.
De moment no se'n coneix cap d'igual en tot l'estat.
A la part de dalt del turó trobem tres construccions més, les anomenen les tres piscines.
La característica d'aquestes és que no estan arran de terra sinó que estan edificades a partir de terra cap a dalt. No es feien així per comoditat, sinó perquè l'aigua quedava per sobre del pou, i a l'hora d'omplir les altres dues piscines, l'aigua queia pel seu propi pes a l'altra piscina i així no es necessitava haver de traslladar l'aigua amb cubells sinó que s'obria l'aixeta i s'anava omplint.
La piscina més gran feia d'embassament, on es recollia l'aigua de la pluja i també d'una mina que passa per sota.
Quan es volia congelar l'aigua aquesta mateixa anava passant de piscina a piscina i en l'última, a la part d'abaix hi ha una entrada que és com una habitació que s'endinsa cap a dintre de la terra: s'anomenen les fonts, on al vespre s'obrien les aixetes i deixaven que s'omplis un pam d'aigua, on al matí una vegada congelada es disposaven a tallar el glaç i cap a dins del pou.
Al costat del pou a pocs metres hi ha una construcció a mà dreta, on ens han explicat que deuria ser un pou de petites dimensions, que va ser el primer que es va construir.
Aquest pou tant petit l'utilitzaven com una nevera quan anaven a caçar, on posaven la carn juntament amb palla i el glaç i d'aquesta manera no es podria la carn.
Aquest pou es troba justament al costat de la Masia Can Donadeu, és l'última masia del poble de Sant Fost de Campsentelles, direcció cap a Montcada i Reixac per la carretera de la Roca. Aquest pou està dins d'una finca privada, però es pot visitar, encara que entrar dins del pou no es recomana ja que està en mal estat.
Aquest pou està considerat com un dels més grans del mediterrani.

diumenge, 22 de gener del 2012

Las menguas de enero, ses calmes de gener, les minves de gener

Les minves o calmes de gener son reduccions (minves) del nivell del mar, que es produeixen en aquesta època de l'any, per causa de l'existència d'altes pressions atmosfèriques.
El fenomen sol comportar una mar molt plana, sovint amb aparença de llac més que de mar, i una minva del seu nivell de l'ordre dels 20 a 40 centímetres aproximadament, que resulta més evident a les roques costaneres i ports.


De 22-01-2012



De 22-01-2012



De 22-01-2012


I aquí teniu més fotos de minves cedides per CRISTIAN GASPAR i PONS (Aficionat a la Meteorología i Meteofotografia) http://goo.gl/photos/3W01rzGxbA

Les minves del gener



Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.