MAIG EN FOTOGRAFIES

01/05/2012


02/05/2012


03/05/2012


04/05/2012


05/05/2012


06/05/2012


07/05/2012


08/05/2012


09/05/2012


10/05/2012


12/05/2012


13/05/2012


14/05/2012


15/05/2012


16/05/2012


17/05/2012


18/05/2012


19/05/2012


20/05/2012


21/05/2012


22/05/2012


23/05/2012


24/05/2012


25/05/2012


26/05/2012


27/05/2012


28/05/2012


29/05/2012


30/05/2012


31/05/2012

ABRIL EN FOTOGRAFIES

01/04/2012


02/04/2012


03/04/2012


04/04/2012


05/04/2012


06/04/2012


07/04/2012


08/04/2012


09/04/2012


10/04/2012


11/04/2012


12/04/2012


13/04/2012


14/04/2012


15/04/2012


16/04/2012


17/04/2012


18/04/2012


19/04/2012


20/04/2012


21/04/2012


22/04/2012


23/04/2012


24/04/2012


25/04/2012


26/04/2012


27/04/2012


28/04/2012


29/04/2012


30/04/2012

ENTENDRE LES PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES

Prediccions

La necessitat d'oferir a l'usuari una informació meteorològica clara i entenedora és el que ha motivat la redacció d'aquest manual d'estil. Cal que el vocabulari emprat en els butlletins meteorològics tingui un significat precís i homogeni per a tothom.
L'ús d'un conjunt tancat de termes i expressions ben definides permet l'elaboració d'un pronòstic objectiu i sense ambigüitats. Però això no és sempre sinònim de llenguatge agraït, fresc i entenedor.
El manual d'estil no pretén recollir ni definir tots els termes de l'àmbit de la meteorologia de forma exhaustiva, sinó fixar el marc general de desenvolupament d'una informació meteorològica, així com el vocabulari bàsic i les convencions que s'hi utilitzen, sense arribar a ser un text tancat i sense capacitat de comunicació.
Per descriure l'estat del temps en un indret donat i en un moment concret del dia cal conèixer el conjunt de variables meteorològiques que el caracteritzen.
Sovint l'estat del temps presenta comportaments diferents al llarg del dia i d'un sector a un altre. Per tant, les variables meteorològiques evolucionaran en l'espai i en el temps.
En un pronòstic meteorològic es descriu l'evolució temporal i la distribució espacial de les variables d'interès.

Variables meteorològiques

1. Adjectivació: Cada variable meteorològica es qualifica i quantifica en funció de criteris específics definits per cadascuna d'aquestes variables.
2. Evolució temporal: Es divideix tot el període de pronòstic en particions temporals en els quals la variable meteorològica canviï. Per cada interval de temps escollit es quantifica i qualifica la variable seguint els seus criteris específics d'adjectivació.
3. Distribució geogràfica: Es divideix tota l'àrea de pronòstic en particions geogràfiques en les quals la variable meteorològica presenti diferències. Per cada zona geogràfica escollida es quantifica i qualifica la variable seguint els seus criteris específics d'adjectivació.

Les particions horàries i geogràfiques per la descripció de les variables s'escullen en funció de l'episodi meteorològic. Es fixen a partir de les opcions establertes als apartats d'aquest manual d'estil Zones geogràfiques i Intervals temporals.

Estat del cel i nuvolositat

Els conceptes d'Estat del Cel i de Nuvolositat s'utilitzen de forma indistinta, i es diferencien tan sols per petits matisos.

A. Estat del cel
Definició
Aspecte que presenta el cel per la presència o absència de nuvolositat.
Adjectivació
Les categories s'estableixen a partir dels vuitens de cel cobert per núvols.
1.- Cel serè o ras: 0 vuitens de cel tapat
2.- Cel poc ennuvolat: entre 1 i 2 vuitens de cel tapat
3.- Cel mig ennuvolat: entre 3 i 5 vuitens de cel tapat
4.- Cel molt ennuvolat: entre 6 i 7 vuitens de cel tapat
5.- Cel cobert o tapat: 8 vuitens de cel tapat
En hores diürnes també es parla en termes de sol quan es considera cel serè i quan es parla d'ambient assolellat es considera cel poc ennuvolat o cel mig ennuvolat.
Una concreció més gran de l'estat del cel es porta a terme amb la descripció de la cobertura nuvolosa que s'especifica en l'apartat de nuvolositat.

B. Nuvolositat
Definició
Quantitat i qualitat de la cobertura de núvols que hi ha al cel.
Adjectivació
Per qualificar la nuvolositat es distingeix la quantitat i aspecte de la cobertura nuvolosa (sense especificar un conjunt tancat de categories). S'hi valoren dos aspectes:
a) Quantitat: per descriure la quantitat de núvols presents al cel s'utilitzen adjectius que ens indiquen si són nombrosos o no, com poden ser els següents:
- Escassos, dispersos, aïllats: núvols poc nombrosos.
- Abundants: núvols molt nombrosos.
b) Qualitat: aspecte o característiques dels núvols. Es distingeix: El pis o nivell on hi ha la base dels núvols.
- Alts: se situa entre 5 i 13 km d'altitud.
- Mitjans: se situa entre 2 i 7 km d'altitud.
- Baixos: se situa per sota de 2 km d'altitud.
En els núvols baixos també s'inclouen núvols cumuliformes de gran gruix que es poden estendre en diferents pisos o nivells. Aquests es diferencien en
- Núvols de tempesta, núvols de creixement vertical, núvols de desenvolupament vertical o nuclis convectius: el seu cim pot arribar a superar 13 km.
- Núvols d'evolució diürna i nuvolades: el seu cim pot arribar al voltant de 5 km. També en els núvols baixos es diferencien els estrats baixos per referir-se a boira o núvols baixos amb la base molt propera al terra.
El gruix o espessor dels núvols.
Exemples: núvols espessos, compactes, trencats, prims, gruixuts.
L'aspecte o agrupament que presenten els núvols.
Exemples: pinzellades, teranyines, tels, capes, bandes, faixes, bancs, intervals, estrats.
Evolució temporal
A part de la descripció que es pot fer segons l'apartat 2 de variables meteorològiques, també s'utilitzen elements propis de descripció de la nuvolositat. Els més destacats són:
- Nuvolositat variable Alternança d'estats del cel molt diferenciats.
- Intervals de núvols Alternança d'estones de cel poc ennuvolat amb cel molt ennuvolat.
- Aclarida Transició de cel molt ennuvolat a poc ennuvolat o serè.
- Clarianes Extensions sense núvols en un cel mig o molt ennuvolat.

Precipitació

Definició
Hidrometeor consistent en la caiguda a la superfície terrestre d'aigua atmosfèrica en forma sòlida o líquida.
Adjectivació
Per qualificar la precipitació es distingeixen les característiques següents:

a) Tipus
Segons la constitució física i la mida de les partícules que precipiten es distingeix entre:

Pluja: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes.
Plugim: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes molt petites i properes.
Neu: precipitació de cristalls de gel reunits generalment en forma de flocs o volves.
Aiguaneu: precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.
Calabruix: precipitació de grans blancs i opacs, formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.
Calamarsa: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 10 mm de diàmetre.
Pedra: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre igual o superior a 10 mm.
Pluja gelant: pluja en subfusió que quan entra en contacte amb algun objecte o amb el terra forma de manera instantània una capa de gel.

b) Intensitat
Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:
Pluja
Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts.
Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts.
Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts.
Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.
Neu
Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts.
Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts.
Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.
Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en poca quantitat durant un període curt de temps.

c) Acumulació
Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:
Pluja
Inapreciable (ip): menys de 0,1 mm en 24 hores.
Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores.
Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores.
Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores.
Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores.
Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.
Neu (definicions específiques per al Butlletí Meteorològic del Pirineu)
Minsa: fins a 2 cm.
Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores.
Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores.
Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores.
Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores.

d) Altres característiques
Es parla de tempesta quan qualsevol de les precipitacions anteriors va acompanyada de descàrregues elèctriques.
Les pluges de fang s'especifiquen quan l'aigua que forma la pluja aporta fang procedent d'altres zones geogràfiques.
La borrufa és una precipitació de neu que s'origina en un indret i que el vent trasllada a un altre on no hi ha nuvolositat o la que hi ha és insuficient per originar-ne.
Evolució temporal
L'evolució temporal es descriu segons l'apartat 2 de variables meteorològiques i utilitzant els termes següents:
Intermitents: precipitacions que s'inicien i finalitzen diverses vegades durant el període en què s'espera precipitació.
Continuades: precipitacions que es mantindran durant gran part del període en què es preveuen.
Distribució espacial
Es descriu segons l'apartat 3 de variables meteorològiques i utilitzant termes propis de les precipitacions.
La distribució de les precipitacions dins una àrea geogràfica concreta s'indica utilitzant:
Generals: la precipitació afecta més d'un 70 % de la zona esmentada.
Extenses: la precipitació afecta entre un 30 % i un 70 % de la zona esmentada.
Aïllades o locals o puntuals: la precipitació afecta més d'un 30 % de la zona esmentada. La precipitació es reparteix de manera irregular dins la zona esmentada.
Per poder definir millor la predicció de precipitació s'introdueix la probabilitat de precipitació dins una àrea geogràfica concreta:
No es descarta: probabilitat d'ocurrència inferior a 10 %.
Possible: probabilitat d'ocurrència entre 10 % i 30 %.
Probable: probabilitat d'ocurrència entre 30 % i 70 %.
Molt probable o se n'esperen: probabilitat d'ocurrència superior a 70 %.

Temperatura

Definició
Temperatura de l'aire mesurada a 1,5 metres d'altura damunt del sòl i dins un abric termomètric.
AdjectivacióLes temperatures s'expressen en graus Celsius.
Es podrà indicar la tendència de les temperatures respecte al dia anterior seguint els criteris següents:
Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 graus.
Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 i fins a 6 graus.
Ascens o descens lleuger: canvis de més d'1 i fins a 3 graus.
Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 grau.
Es podrà parlar de glaçades quan hi hagi valors iguals o inferiors a 0 graus.
Es classifiquen segons les categories següents:
Glaçades febles: valors entre 0 i -3 graus.
Glaçades moderades: valors de menys de -3 i fins a -7 graus.
Glaçades fortes: valors de menys de -7 graus.
(Són rangs per a cotes situades a altures inferiors a 1.000 metres.)
Altres termes que s'utilitzen són:
Es parla d'inversió tèrmica quan la temperatura puja amb l'altitud.
En temperatures superiors a 25 graus i humitat elevada es pot utilitzar el terme índex de xafogor per descriure la sensació tèrmica.
Especialment en pronòstics de muntanya, es pot utilitzar el terme índex de fredor per descriure la sensació tèrmica resultant de l'efecte refredador del vent.

Visibilitat

Definició
Transparència de l'aire definida per la distància màxima a la qual són visibles els objectes.
Adjectivació
Les categories s'estableixen a partir d'una reducció de l'escala internacional de la visibilitat de l'aire:
Dolenta: visibilitat inferior a 1 km (boira).
Regular: visibilitat entre 1 i 10 km.
Bona: visibilitat entre 10 i 50 km.
Excel·lent: visibilitat superior a 50 km.
A part d'indicar la reducció de visibilitat, també s'indica el meteor que l'origina:
Boira: quan hi ha gotetes d'aigua en suspensió a l'aire que redueixen la visibilitat a menys d'1 km.
Boirina: quan la visibilitat és superior a 1 km però inferior a 10, i la humitat relativa de l'aire és igual o superior a 70 %.
Calitja: quan la visibilitat és superior a 1 km però inferior a 10, i la humitat relativa de l'aire és inferior a 70 %.

Vent

Definició
Moviment horitzontal de l'aire respecte a la superfície terrestre.
Adjectivació
S'especifica la força i direcció.

a) DireccióIndica la procedència del vent.
Les categories es defineixen a partir d'una rosa dels vents de 8 direccions.
Tramuntana: N
Gregal: NE
Llevant: E
Xaloc: SE
Migjorn: S
Llebeig o garbí: SW (garbí per designar marinada del SW)
Ponent: W
Mestral: NW
Es poden emprar noms de vents locals.
De manera més genèrica parlem de vent de:
Component nord: entre NW i NE
Component est: entre NE i SE
Component sud: entre SE i SW
Component oest: entre SW i NW
També hi ha altres termes que indiquen la direcció del vent:
- Variable: la direcció del vent oscil·la entre direccions separades més de 90 graus.
- Brisa: vent de cicle diürn originat per escalfament desigual terramar o vall-muntanya.
- Marinada (diürn) - terral (nocturn)
- Brisa de vall (diürn) - brisa de muntanya (nocturn)
- Torb: ventada que aixeca la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement, tant en sentit vertical com horitzontal.

b) ForçaLes categories del vent es defineixen a partir de velocitats mitjanes en 10 minuts:
Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort).
Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (0 - 3 Beaufort).
Moderat:: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4 - 5 Beaufort).
Fort:: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6 - 8 Beaufort).
Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9 -12 Beaufort).
Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort).
Les ratxes o cops de vent es defineixen a partir de les velocitats instantànies i amb les categories anteriors.

Notes:
L'escala de Beaufort es defineix pel vent a la mar i a partir de velocitats d'una mitjana de 10 minuts. L'equivalència de la classificació anterior és, per tant, orientativa.

Estat de la mar

DefinicióClasses i altura de les onades.
Estructura
Adjectivació
Les categories s'estableixen segons l'escala de Douglas en referència a l'altura significant de les onades.

• Mar plana: mar sense onades.
• Mar arrissada: altura de les onades inferior a 0,1 metres.
• Marejol: altura de les onades entre 0,1 i 0,5 metres.
• Maror: altura de les onades entre 0,5 i 1,25 metres.
• Forta maror: altura de les onades entre 1,25 i 2,5 metres.
• Maregassa: altura de les onades entre 2,5 i 4 metres.
• Mar brava: altura de les onades entre 4 i 6 metres.
• Mar desfeta: altura de les onades entre 6 i 9 metres.
• Mar molt alta: altura de les onades entre 9 i 14 metres.
• Mar enorme: altura de les onades superior a 14 metres.

Altres característiques de l'onatge són:
Mar de fons: onades degudes a vents llunyans o que ja han desaparegut.
Sovint es distingeixen per la regularitat i període més llarg, a més de no concordar generalment amb el vent observat. La direcció de les onades s'indica a partir d'una rosa dels vents de 8 direccions.
Mar creuada: onatge procedent de diferents direccions en un mateix lloc i moment

Notes:
Les particions geogràfiques són les següents:

• Costa Brava (entre el cap de Cervera i la punta de la Tordera):
  • nord del cap de Creus (entre el cap de Cervera i el cap de Creus)
  • entre el cap de Creus i el cap de Begur
  • sud de cap de Begur (entre el cap de Begur i la punta de la Tordera)
• Costa Central (entre la punta de la Tordera i la desembocadura de la riera de la Bisbal):
  • nord del delta del Llobregat (entre la punta de la Tordera i el delta del Llobregat)
  • sud del delta del Llobregat (entre el delta del Llobregat i la desembocadura de la riera de la Bisbal)
• Costa Daurada (entre la desembocadura de la Bisbal i la desembocadura de la Sénia):
  • nord del cap de Salou (entre la desembocadura de la riera de la Bisbal i el cap de Salou)
  • sud del cap de Salou (entre el cap de Salou i la desembocadura de la Sénia)

Intervals temporals

A continuació s'enumeren les diferents particions temporals del dia que s'utilitzen en la redacció d'una informació meteorològica i es detalla el període concret que comprenen per reduir ambigüitats:

	Horari d'hivern	Horari d'estiu
Matinada	0 hores - alba	0 hores - alba
Matí	alba - 13 hores	alba - 13 hores
Migdia	13 hores - 15 hores	13 hores - 15 hores
Tarda	15 hores - 19 hores	15 hores - 20 hores
Vespre	19 hores - 21 hores	20 hores - 22 hores
Precipitació (horària)	21 hores - 24 hores	22 hores - 24 hores

També s'utilitzen termes com els següents:

• Primera meitat del dia: temps transcorregut entre les 00 i les 12 hores.
• Segona meitat del dia: temps entre les 12 i les 24 hores.

Notes:

• Les hores es donen en horari oficial.
• La definició de les diferents particions temporals s'ha intentat adaptar a la "idea popular" més que no pas a la definició precisa d'aquests termes, que no és pas exactament la mateixa que aquí s'ha donat.

Zones geogràfiques

A continuació s'enumeren les diferents zones geogràfiques que s'utilitzen en la redacció d'una informació meteorològica:

• Pirineu
• Pirineu occidental
• Pirineu oriental
• Prepirineu
• Prepirineu occidental
• Prepirineu oriental
• depressió Central
• ponent
• Catalunya central
• serralada Transversal
• litoral
• litoral nord
• litoral central
• litoral sud
• serralada Litoral
• prelitoral
• prelitoral nord
• prelitoral central
• prelitoral sud
• serralada Prelitoral
• massís dels Ports
• comarques del nord-est (el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany, Osona, el Gironès, el Baix Empordà, la Selva, el Vallès Oriental i el Maresme)
• comarques del nord-oest (la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Solsonès, el Berguedà i la Noguera)
• comarques del terç sud (la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el Montsià)
• vessant nord del Pirineu (el sector nord de les comarques del Pallars Sobirà i de l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran).

REFRANYS I DITES CATALANES SOBRE EL TEMPS

A

A despit del febrer, floreix l'ametller.
A la tardor, ni fred ni calor.
A l'Abril no et llevis ni un fil.
A l'Abril, cada gota val per mil.
A l'Agost, bull el mar i el most.
A l'Agost, figues i most.
A l'Agost, la dalla no te repòs.
A l'estiu tabernera, a l'hivern, fornera.
A l'estiu tota cuca viu.
A l'hivern, el millor amic, un bon abric.
A l'hivern boirina i neu per veïna.
A l'hivern, bona sopa i vi calent.
A l'hivern cal tenir proveït el graner i el llenyer.
A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur un mocador.
A mal temps, bona cara.
A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre.
A terra de faig no hi vaig (fred).
A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.
Abans de Sant Joan, pluja beneïda, després pluja maleïda.
Abril finat, hivern acabat.
Abril mullat, de pa en ve carregat.
Abril plujós i Maig ventós, fan l'any ric i profitós.
Abril plujós, Maig ventós.
Abril que abrileja, primavera que fueteja.
Abril que surt plovent, el Maig crida rient.
Abril tronat, bon any assegurat.
Abril, un de bo de cada mil.
Abrils i senyors, tots traïdors.
Agost i Setembre no duren sempre.
Agost i veremar, cada dia no es fa.
Agost té la culpa i Setembre porta la fruita.
Aigua a l'Agost, safrà, mel i millor most.
Aigua abombollada, aigua de durada.
Aigua al Febrer, bona pel sementer.
Aigua cau, senyal de pluja.
Aigua d'abril, omple la gerra i el barril.
Aigua de Gener, barba d'or pel pagès.
Aigua de Gener, millor que la de Febrer.
Aigua de Gener, prenya l'oliver.
Aigua de Gener, tot l'any va bé.
Aigua de Juliol, encèn el sol.
Aigua de Juny primerenca, molts mals arrenca.
Aigua de Maig, de raig en raig; d'Abril, de fil en fil.
Aigua de Maig, fa créixer el cabell i no fa mal.
Aigua de Març, herba als sembrats.
Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam.
Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja per tot el dia.
Aigua pel Juliol, omple el cossiol.
Aigua per la Mare de Déu d'Agost (15), treu oli i aigua al most.
Aigües de Juny, mals solen dur.
Aire de ponent, aigua gelada i vi calent.
Al Desembre i al gener, busca un bon recer
Al Desembre val més el pa dur que el tendre
Al Febrer has de llaurar, el que al Març vulguis sembrar.
Al Febrer, lloga jornaler.
Al Febrer, un dia dolent i els altres també.
Al Gener tanca la porta i encèn el braser.
Al Juliol treu les garbes al sol.
Al Juliol, ni dona ni cargol, però cargol i dona tot l'any es bona.
Al Juny la pluja és lluny i si plou, cada gota com el puny.
Al Juny, corbella al puny i la roba lluny.
Al Juny, l'estiu no és lluny.
Al llit, tot l'any és primavera.
Al maig, cada dia un raig.
Al mar valletes, al terra pastetes.
Al mes de Juliol, a l'era hi fa un bon sol.
Al Novembre qui no ha sembrat que no sembre.
Al Setembre comença l'escola i també la xerinola.
Al Setembre qui tingui blat, que sembre.
Al Setembre, cadascú cull el que sembra.
Al Setembre, carbasses.
Al Setembre, el mal temps és de témer.
Al Setembre, el vi per vendre.
Alba emboirada, sol de vesprada.
Allò que Agost madura, Setembre assegura.
Allò que atura el fred, atura el calor.
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.
Altes o baixes, per l'Abril, les Pasqües.
Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern.
Amor de gendre, sol de desembre
Anar a dormir d'hora i llevar-se de matí, tan bo és al desembre com a l'abril
Any de neu, any de Déu.
Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals.
Any de pluges, fora bruixes.
Any de poca humitat, al solell, el prat assecat.
Any de set nevades, blat per les teulades.
Any gelat, any de blat.
Any nou, vida nova.
Any plujós, pagès joiós.
Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.
Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
Arc de Sant Martí a Llevant, bon temps a l'instant; a Ponent, amaga la gent.
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada.
Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat.

B

Bellesa i flors de Maig, en un dia me'n vaig.
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.
Boira a les Gavarres, aigua a samalades.
Boira al pla, pescador a pescar.
Boira al Desembre, pluja o llevant
Boira de matinada, aviat acabada.
Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre
Boira de Salou, plourà si no plou.
Boira en el Castell, pica espart i fes cordell.
Boira pel Desembre, pluja o llevant
Boira pel Desembre, pluja o sol
Boires pel Desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Boires pel Gener, pots sortir al carrer.
Boira pixanera, torna-te'n enrere.
Boira saltirona, no és cosa bona.
Boira, boirassa, el cul de la burra t'apedaça.
Boires en sequedat, vent-te les mules i compra blat.
Boires pel Desembre, ni pluges, ni neus són de tembre.
Boires pel Xaloc, prepara llenya pel foc.
Boires pels baixos, sol pels alts; sol pels alts, boires pels baixos.
Boirina a la vall, pagès al treball.
Bon dia és el que plou i no pedrega.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre
Bromes corrent, de ponent o d'ixent.
Bromes espesses cap a l'Albera, entra l'herba a la pallera.

C

Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
Cada boira de Gener, una pluja pel Maig sol ser.
Cada gelada de Març, una ploguda pel Maig.
Cada gota de pluja fa el seu fang.
Cada gota que plou té on caure.
Calor pel Desembre, calor pel Gener, fort fred al Febrer
Camí rosat, als tres dies banyat.
Cant d'ànecs a l'albada, pluja a la vesprada.
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada.
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.
Carrer mullat, calaix eixut.
Ceba de cap d'any, bon averany.
Cel a borreguets, aigua a canterets
Cel atavellat i dona pintada tenen poca durada.
Cel de cabretes, terra de pastetes.
Cel de panxa de burra, pluja segura.
Cel d'escaletes, aigua per les bassetes.
Cel emborregat, pluja al terrat.
Cel empedrat, al cap d'una hora carrer mullat.
Cel empedrat, camp mullat.
Cel rogent a l'albada, pluja a la vesprada.
Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent.
Cel rogent, pluja o vent.
Cel roig al matí, pluja en camí.
Cèrcol de lluna, no omple llacuna.
Clara la lluna d'Agost és, però la de Gener, encara ho és més.
Col de Gener, bona com el corder.
Còlics d'hivern i refredats d'estiu, no els aguanta home viu.
Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera.
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga.
Crema més el sol d'Abril, que el de tot l'estiu.

D

Darrera boirada, ventada o ruixada.
Darrere el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
De flor de Març, fruit no en veuràs.
De la flor de Gener, ningú omple el graner.
De l'aigua de Gener, ni una gota se'nfa malbé.
De l'aigua d'Octubre i del sol de Maig, neix el blat.
De les gotes s'ajusten els rius.
De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.
De marina a pallars, fes facera que regaràs
De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
De ponent no corre torrent, i si corre, ho fa violent.
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.
De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet.
De principi a fi, l'Abril sol ser roí.
De sol d'hivern i núvols d'estiu, enganyats eixiu.
De Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent.
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal.
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu.
De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
De vent moliner, molta feina i poc diner.
Del desembre a la fi, cada cabra amb son cabrit.
Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu.
Del xaloc, ni molt ni poc.
Desembre amb tronada, senyal de bona anyada
Desembre arribat, posa't set capes d'un plegat
Desembre ben fred, bon any i bon esplet
Desembre boirada, pluja o solellada
Desembre ditxós, que ens porta l'alegria de Nostre Senyor
Desembre finat, any acabat
Desembre i gener calents, febrer dolent
Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu
Desembre mes cabal, comença amb l'Advent i acaba per Nadal
Desembre molt fred, bon gener i millor esplet
Desembre mullat, Gener ben gelat
Desembre nevat, blat assegurat; emplenarà el graner i farem bon paller
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre nevat, bon any de blat
Desembre nevós, per al blat és avantatjós
Desembre passat, fred arribat, si no s'ha perdut o no l'han robat
Desembre que fred no plany, bon gener i millor any
Desembre tremolant, bon gener i millor any
Desembre, el mes més vell de l'any
Desembre, gelat i nevat
Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè
Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d'any
Després de bell jorn, ve la negra nit.
Després de la tempesta, ve la calma.
Després de la tronada, ve la pluja.
Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d'euga.
Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa dia que ja és nit obscura
Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons
Diu la vinya: tant me fa una pluja, com dos, com tres. Sense la de Maig, no faig res.
Dolent estalviador és el matiner de desembre i de gener

E

El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel Gener s'ha de cavar.
El dia de vent, posa't arrecerat i estaràs calent.
El dia nuvolós, enganya al peresós.
El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.
El Febrer, nou cares te.
El desembre ben portat, o pluja o tempestat
El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu
El desembre és un vell que fa arrugar la pell
El desembre pren i no dóna
El foc a l'hivern, és mig aliment.
El fred del desembre es fica dins per sempre.
El fred de Setembre mata l'oruga.
El fred d'estiu, mena aigua al riu.
El fred i el gel no es queden al cel.
El fred pel desembre entra dins, pel gener s'hi asseu, i el febrer va amb la pala al coll i el treu.
El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són.
El Garbí, a les set se'n va a dormir.
El Juny diu al Juliol: ja que no he plogut, tu fes bon sol.
El Juny formós és abundós.
El Juny fred, mata l'esplet.
El llamp del cel i l'amor, deixen la pell i cremen el cor.
El llevant porta l'aigua al davant.
El mal any entra nedant.
El mal hivern, de la primavera en fa govern.
El mestral no acaba mai el jornal.
El mes de Desembre, o davora el foc calentets, o al llit, malaltets.
El mes de Gener, és un bon cavaller, si no és ventoler
El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.
El Montseny, com més blanqueja, més bogeja. El mussol,pel Febrer, ja es menja un pa senser.
El ponent la mou i el llevant la plou.
El ral guanyat per Sant Joan, és rai i mig per Nadal.
El Setembre bo és, si no plou en tot el mes.
El Setembre, s'enduu els ponts o eixuga les fonts.
El sol del Desembre i del Gener porta gelades pel Febrer
El sol de Març, es nota set anys a la cara.
El sol de Març, porta refredats.
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut.
El sol, a l'hivern emmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat.
El vent de Gener, porta l'oliva a l'oliver.
Els ocells s'omplen de pols? La pluja els rentarà.
Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer.
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen.
En hivern, tot perd son govern.
En la presència de sol, poca llum és un gresol.
En temps de fred, val més una capa que un barret.
En temps de fred, val més una gorra que un barret.
Encara que caiguin gotes, mai cauran totes.
Entre Sant Antoni i Sant Sebastià més fred que entre tot l'any fa.
Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era.
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat.
Estels en ple dia, guerra, fam i malalties.
Estrelles d'augment, fred i vent.

F

Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor.
Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu.
Fang de Maig, espiga d'Agost.
Febrer curt, brau i tossut.
Febrer el curt, pitjor que un truc.
Febrer ventós, cara de gos.
Fins el dia de Nadal no és hivern formal.
Fins el setanta d'Abril, no et llevis ni un fil.
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis el mes per acabat.
Flor de Gener, no omple el graner.
Fred o pluja llarga farà, quan l'aranya ens ve a visitar.
Fred d'hivern i calor d'estiu, salut reviu.
Fred segur no mata ningú.
Fredors de desembre, a molts fan estendre.
Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat.

G

Garbí amb núvol, llevant amb clar, o et fot o et fotrà.
Garbí d'hivern, dimonis a l'infern.
Gebrada abrilera, fam al darrera.
Gelada sense sol, plourà molt.
Gelada tapada, freda és la diada.
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç.
Gener amarat, mig any assedegat.
Gener de boires, Maig de pluges fortes.
Gener mullat, bo per la terra i mal pels ramants.
Gener polsós, Febrer plujós.
Gepa a ponent, quart creixent; gepa a llevant i quart minvant.
Grans ventades i grans enrabiades, sempre acaben banyades.
Gregal , mar picat i sola banyada.
Gregal matiner, llevant tarder.
Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana.
Guarda llenya al llenyer, per quan vingui el Febrer.

H

Hivern de gelades, collita assegurada.
Hivern de gelades, molt gra i poca palla.
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.
Hivern fangós, juny granellós.
Hivern fred, estiu calent.
Hivern gelat, poca palla i molt blat.
Hivern gelat, fruita a grapats.
Hivern molt assoleiat, estiu molt ventat.
Hivern plujós, estiu abundós.
Hivern plujós, estiu calorós.
Hivern plujós, estiu perillós.
Hivern plujós, estiu ventós.
Hivern plujós, pagès joiós.
Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera.
Hivern rigorós, primavera de gos.
Hivern solejat, estiu ventejat.
Home de bé, és com blat de bona lluna.
Home nat en lluna fosquejant, al botavant.
Home que té llunes, fa de mal tractar.
Humitats d'Abril, fan fer llit.

J

Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
Juny benigne i humit, de carreroles el prat n'és farcit.
Juny plujós, granaer polsós.
Juny, Juliol i Agost, ni dones, ni col, ni most.
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré

L

La boira de desembre, duu el garbí al ventre
La boirina, de l'aigua és padrina i del sol veïna.
La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta.
La lluna d'Octubre en cobreix set, i si plou, nou.
La lluna i el ploure a mar no serveix per res.
La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer.
La neu del mes de desembre té queixals i dents.
La neu al Febrer, fuig com un gos llebrer.
La neu de Gener, s'asseu com un cavaller.
La nit de Nadal, la més llarga de l'any.
La nit de Nadal, la més estelada de l'any.
La nit de Nadal, la més clara de l'any.
La pluja a la setmana dels barbuts, cada raig val per cinc escuts.
La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
La pluja de Sant Pere, no omple el celler i buida l'era.
La pluja del Gener, omple la bóta i el graner.
La pluja del Març, pel bestiar és pastura.
La tardor és la primavera de l'hivern.
La tramuntana no és bona ni sana.
L'abella per l'Abril dóna la cera i l'lovella la pella.
L'Abril diu al Maig: jo no he plogut, tu plou a raig.
L'Abril fa el pecat i el Març, és l'acusat.
L'Abril rient, mata de fred a la gent.
L'Abril té cara d'abat i urpes de gat.
L'Abril, mes gentil.
L'aigua del cel, als uns enriqueix i als altres empobreix.
L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.
L'arc de Sant Martí, jo l'embruto a ell i ell m'embruta a mi.
L'ovella diu o me'n dones el mes de desembre o no me'n donis en cap de temps.
Les darreres pluges d'Agost, porten la tardor i aigualeixen el most.
Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren.
L'herba si no es mulla, és or; si es mulla un cop, argent i si es mulla dues és fem.
L'hivern dóna les cartes, la primavera fa el joc.
L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat.
L'hivern no se'l mengen els llops.
L'hivern té mal govern.
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer.
L'ovella, el porc i la vaca, a l'hivern fes-los dormir a la palla.
Llampecs a Vidrà, pluja demà.
Llampecs i serè, sí que suaré.
Llampega a la marina, vent a la matina.
Llamps a llevant, vent a ponent.
Llamps a Begur, pluja de segur.
Llamps d'hivern, dimonis de l'infern.
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern.
Llebeig per esmorzar, aigua per sopar.
Llebeig per sopar, aigua per esmorzar.
Llevant Arbonès que ni plou ni fa res, però que quan s'hi posa, s'hi coneix.
Llevant en mar i Tramuntana en terra, pluja al darrera.
Llevant fa? Per quatre dies n'hi ha.
Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu al matí, no fan bona fi.
Llevant té una filla a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant.
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor.
Llevant, xaloc i mitjorn, llebeig (garbí) ponent, mestral tramuntana i gregal, vet aquí els 8 vents del món.
Lluna ajaguda, marinet dret; lluna dreta, mariner ajagut.
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella.
Lluna blanca, cobrellit i manta.
Lluna brillant, bon temps per endavant.
Lluna creixent, muda a la gent.
Lluna nova, vés-hi amb cove.
Lluna pel gener, l'amor primer.
Lluna roja, el vent remou.
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.
Lluna vella de Març, no marxa sense glaç.
Lluna vella, vés-hi amb cistella. Lluna vermella, vent porta ella.
Lluna voltada, terra mullada.
Lo Febrer, de cap o de cua l'ha de fer.

M

Mai plou a gust de tothom.
Mai plou de tan bona gana, quan ho fa de tramuntana.
Mai plou de tant bona gana, quan ho fa de tramuntana.
Maig humit, fa al llaurador ric.
Maig ventós i Juny calent, fan bon vi i millor forment.
Mal hivern, primavera d'infern.
Mal qui recorda Santa Bárbara quan trona.
Mar plana i vent de fora, el cel està si plora o no plora.
Mar serè i muntanya obscura, pluja segura.
Març marceja. Abril boigeja.
Març ventós, Abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.
Març ventós, Abril plujós, fan Maig florit i hermós.
Març ventós, Abril plujós, fan Maig joiós
Març ventós, Abril plujós.
Març, falsa primavera que enganya al bestiar.
Març, marçador, que de nit fa fred i de dia calor.
Març, marcedor, nit freda i de dia, calor.
Març, marçot, mata la vella vora del foc i a la jove si pot!
Marinada d'hivern, dia d'infern.
Marinada forta, pluja a la porta.
Massa trons a l'hivern, freds tardans.
Mata més el Febrer, que el carnisser.
Matant una mosca a l'Abril, se'n maten més de mil.
Mes de Febrer, mes mentider
Mes de Gener, mes malfeiner.
Migjorn a la posta, mestral que s'acosta.
Moliner i mariner, vent els fa mal, vent els fa bé.
Molta mosca i mosquit, cel enterbolit.
Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any.
Molts dies bons fan un any dolent.

N

Nadal humit, fa el pagès ric.
Nadal plujós, dolent pels prats, bo pels bous.
Neu de Febrer, aigua en un paner.
Neu rodona que d'altra en dóna
Neu rodona, Déu en dóna.
Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages.
Neus pel desembre, bon any pel que ve.
Nevades al febrer, pluges al juny solen fer.
Ni a l'Agost caminar, ni al Desembre navegar.
Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa.
Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu.
Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat
Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret.
Ningú s'alabi del blat, fins que Maig és acabat.
Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern.
Nit de Juliol, pluja no vol.
Nit de Reis estrellada, any eixut i de secada. Reis mullats, ordi pels terrats.
No diguis mai que plou, fins que troni.
No diguis mal del dia que passat no sia.
No diguis hivern passat, fins que Sant Jordi no hagi arribat
No és bon Maig, si no deixa bassa plena.
No es pot dir oliva, si a l'agost no és eixida
No et fiïs de gata que de nit s'afaita.
No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat.
No hi ha Març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.
No hi ha millor mercader per la neu que el vent de ponent.
No plou, per qui anar-se'n vol.
Novembre calent, maig gelat.
Novembre humit et farà ric
Novembre i Febrer, són marit i muller.
Novembre i Gener tenen el mateix temper.
Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
Núvols al matí i consell tardà, tot és aire.
Núvols amb creu, aigua segura o neu.
Núvols barbats, camps mullats.
Núvols d'Aragó, pluja en abundor.
Núvols de fum, aigua al damunt.

O

Octubre fred, mata el cuquet.
Oh! Mare de Déu del Claustre i Mare de Déu del Roser (8 Setembre), doneu-nos l'aigua si ens convé!
On toquen al Febrer calamarsades, al Juliol pedregades.
Orenell terrer ? Pedra o aigua ve.
Oreneta arribada, hivernada acabada.
Oreneta que alt vola, no tem que ploga.
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes.

P

Pagès lluner, omple poc el graner.
Paraules d'estiu, segons qui les diu
Pascua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia.
Pascua plujosa, collita abundosa.
Pasqua marçal porta mal any.
Pasqua marcenca, fama primerenca.
Pel desembre calor, porta mal pitjor.
Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent.
Pel desembre el treball és dins.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Pel desembre fred, i calor per l'estiuet.
Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades.
Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades.
Pel desembre i el gener, posat al recer.
Pel desembre i gener, no cal ser matiner.
Pel desembre i pel gener omple la pica de l'olier.
Pel desembre i pel gener, no cal que siguis matiner .
Pel desembre i pel gener, un temps igual sempre sol fer.
Pel desembre pluja, boira o gran solera.
Pel desembre si fa calor, porta mal pitjor.
Pel desembre tremola el vent i l'home més valent.
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc.
Pel desembre, el dia temperat, el vent l'ha portat.
Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes.
Pel desembre, farinetes i sopes de tupí.
Pel desembre, fred, i calor per l'estiuet.
Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades.
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades.
Pel desembre, golls i mal de genolls.
Pel desembre, qui tingui blat, que sembri.
Pel desembre, set caus a la llebre.
Pel desembre, set gànguils per una llebre.
Pel desembre, tremola el vent i l'home més valent.
Pel desembre, val més el pa sec que el tendre, perquè fa mal de ventre.
Pel Febrer, abriga't bé.
Pel Febrer, jornal senser.
Pel Febrer, set capes i un barret.
Pel Febrer, treu flor l'ametller.
Pel Febrer, una estona de sol i una altra al foguer.
Pel Gener, boires, pel Maig, pluges fortes.
Pel Gener no siguis matiner
Pel Gener, el camp llaurat, la vinyar podar i el vi trascolar.
Pel Gener, el millor ofici és pastisser.
Pel Juliol, beure, suar i la fresca buscar
Pel Juliol, molt soroll i no plou.
Pel Juny, cada gota com el puny.
Pel Juny, el bou no és junt al jou.
Pel Juny, la falç al puny.
Pel Juny, molt de sol i molta son.
Pel Maig, cada dia un raig.
Pel Maig, murtra: pel Setembre, fruita.
Pel Maig, vaig com vaig.
Pel Març qui no té sabates, ja pot anar descalç.
Pel Març, corre el diable per totes parts.
Pel Març, els ametllers en flor i el jovent en amor.
Pel Març, la falceta al braç.
Pel Novembre, cava i sembra
Pel Setembre, cull les pomes abans no vinguin les bromes.
Per al Febrer, llenya guardaré.
Per any nou, un pas de bou.
Per desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes.
Per la Candelera, o grossa nevada, o grossa ventada o grossa gelada.
Per la Candelera: ous a la carrera.
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set és fosc.
Per la tardor, ni fred ni calor.
Per l'Abril cada gota en val per mil.
Per l'Abril de matinet, que a gust s'està al llitet.
Per l'Abril, aigua poca i núvols mil.
Per l'Abril, arrenca un card i en naixeran mil.
Per l'Abril, espigues mil.
Per l'Abril, flors, olors i predicadors.
Per l'Advent, pluja o vent, o fred coent.
Per l'Advent, posa't al sol i guarda't del vent.
Per l'Agost, l'aigua del cel fa bona mel.
Per l'hivern, bona sopa i vi calent.
Per l'Octubre, fuig de l'ombra i busca el sol.
Per Nadal calor i per Qascua fred, fan l'any bo i dret.
Per Nadal un pas de pardal (25 desembre).
Per Ninou un pas de bou (31 desembre)
Per Pascua, carn de corder, i per Nadal, de galliner.
Per Reis, el dia creix i el fred neix.
Per Sant Antoni (13 Gener), fred del dimoni.
Per Sant Bernat, el jec cordat.
Per Sant Climent (23 Novembre), el fred reganya la dent.
Per Sant Esteve un pas de llebre (26 desembre)
Per Santa Llúcia un pas de puça (13 desembre)
Per Sant Joan (24 Juny), primer bany.
Per Sant Jordi (23 Abril), espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
Per Sant Jordi (23 Abril), garves d'ordi.
Per Sant Narcís (29 Octubre), cada mosca en val sis.
Per Sant Sadurní (29 Novembre), el fred gros ja és aquí.
Per Sant Tomàs, comença l'hivernàs.
Per Sant Tomàs, el fred al nas.
Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.
Per Sant Vicenç, entra el sol pels torrents.
Per Sant Vicenç, fugen les boires i vénen els vents.
Per Sta. Caterina (25 Novembre), la neu per veïna.
Per Santa Creu, tant si plou com si no plou, cull les peres i les nous.
Per Santa Llúcia (13 Desembre), minva la nit i creix el dia.
Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament no és Santa.
Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
Per Tots Sants, amaga les mans.
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
Per Tots Sants, les olives a les mans.
Per Tots Sants, mira els teus naps.
Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
Per Tots Sants, neus als alts.
Per Tots Sants, per fruita glans.
Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
Per Tots Sants, sembrats els camps.
Per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar.
Pertot es fan bolets quan plou.
Pescador de nansa, tot l'hivern a casa.
Pluges de Novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor.
Pluja d'hivern, dia d'infern.
Pluja de cop d'any, porta mal averany.
Pluja de Gener, cada gota val diner.
Pluja de Juiol, omple el cosiol.
Pluja de Juliol abundosa, gerdera a l'Agost ufanosa.
Pluja de llevant no deixa res davant.
Pluja de Maig, collita segura.
Pluja de matí, o dura molot a aviat serení.
Pluja de port, no n'entra a l'hort.
Pluja de ruixada, pluja de durada
Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.
Pluja d'Octubre, ni una gota perduda.
Pluja menuda enganya pastors, quan són al vespre els mulla a tots.
Pluja menuda, cap gota perduda.
Pluja menuda, dona barbuda. I home sense barba, Déu ens guarda.
Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat.
Pluja per la Mare de Déu d'Agost (15), any de most.
Pluja per Sant Bernat, el balt corcat.
Pluja per Santa Quitèria (22 maig), la collita i la misèria.
Pluja, és marit de la terra.
Poll de Juliol, cap o cul sempre li dol.
Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.
Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant.
Posta sagnada, l'endemà ventada.
Primer d'any lleganyós, any poc venturós.

Q

Quan a l'Octubre es fa fosc, busca la vora del foc.
Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes.
Quan al Març trona, l'ametlla és bona.
Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana.
Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut.
Quan canta el cucut, al matí moll i el vespre eixut.
Quan canta molt el gall, aigua s'apropa.
Quan canten els gripaus, senyalen pluja.
Quan el Canigó fuma, senyal de pluja.
Quan el gat es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta.
Quan el gat es passa la pota per l'orella, farà nevada vella.
Quan el Març fa de Maig, el Maig fa de Març
Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell.
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n'escapa.
Quan el Taga porta barret, pluja,vent o fred.
Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort.
Quan fa dissabte la formiga, el bon temps no triga.
Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu.
Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l'estiu.
Quan la llenya crema bé, aigua o vent ve.
Quan la Quaresma entra seca, surt seca.
Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora.
Quan l'Agost plora, la verdura és bona.
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor ja se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí.
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupí.
Quan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats.
Quan les roques porten caparró, pluja en abundor.
Quan llampega a la amrina, no et fiïs de roba fina.
Quan l'Octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.
Quan l'Octubre plou, el rovelló es mou.
Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja.
Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell.
Quan no plou a l'Agost, pateix el camp i el bosc.
Quan pel Desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
Quan pel Març trona, l'ametlla és bona.
Quan plou al Juliol, fusta plou.
Quan plou i fa sol, passeja el cargol.
Quan plou per Sant Medard (8 juny), plou 40 dies massa tard.
Quan plou per un, plou per tothom.
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps.
Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s'escapa.
Quan trona entre les dues Mares de Déu del Gener, l'hivern dura 40 dies més.
Quan trona pel Febrer, molt mal en ve.
Quan trona pel Febrer, tremola el vinyater.
Quan trona pel mes d'Octubre, neu segura.
Quan vegis el cuc de terra llaurar, no treguis la dona a passejar, puix que ella es mullarà i tu t'enfangaràs.
Qüaresma plujosa, collita granosa. Si massa fort ho fa, ni palla ni gra.
Quart minvant, infant semblant; quart creixent, infant diferent.
Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena.
Que rigui la gent i que jo vaig calent.
Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà.
Qui al desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar.
Qui anar bé vol, es compra roba pel Desembre i sabates pel Juliol.
Qui canta a l'Agost, al Desembre dejuna.
Qui Desembre acabarà, l'Any Nou veurà.
Qui en Desembre ha de festejar, vora del foc s'ha de ficar.
Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya.
Qui no bat pel Juliol, no bat quan vol.
Qui no te seny, no té fred.
Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
Qui poda en Maig i alça en Agost, no fa pa ni most.
Qui rega al Gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver.
Qui replega l'oliva abans del Gener, deixa l'oli a l'oliver… però el troba l'any que ve.
Qui se sopluja sota una fulla, dues vegades es mulla.
Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
Qui té fred, tremola.
Qui té sol, que més vol?
Qui treballa per Cap d'Any, treballa tot l'any.
Qui tus pel Febrer, tossirà el març i per l'Abril també.
Qui un bon Nadal farà, i el Desembre acabarà, l'Any Nou veurà.
Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.

R

Rojor a tot drap, temps endiablat.
Rojor al matí, la pluja és aquí.
Rojor al vespre, sol a la finestra.
Rojor per tots costats, mal temps a grapats.
Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una.

S

Sant Bartomeu (24 Agost) aboca l'aigua per tot arreu.
Sant Blai mullat, cigonyer aviat. Sant Blai eixut, cigonyes que no han vingut.
Sant Climent (23 Novembre), porta l'hivern.
Sant Pau serè, tot l'any anirà bé. Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat.
Sant Pere plujós, 30 dies perillós.
Sant Ramon tapat, segur aiguat.
Sant Tomàs és el dia més curt de l'any (21 desembre).
Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat.
Santa Caterina (25 Novembre), o molt freda o molt humida.
Santa Creu i el nom de Maria (14 Setembre), aigües i vent ens envia.
Saó de Desembre i de Gener, sedes pel Febrer.
Sastre que pel Desembre no cus, el diable se l'enduu.
Sembra pel novembre i llaura al desembre.
Sempre plou sobre mullat.
Senyals al cel, treballs a la terra.
Setembre boirós, graner polsós.
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada.
Si al Abril sents tronar, ordi i blat no et faltarà.
Si al Desembre plou: Bon Any Nou!
Si al Gener la merita va per l'horta, fes foc i tanca la porta.
Si bons raïms vols menjar, pel Desembre la vinya has de podar.
Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada.
Si Desembre no venia, l'Any Nou no arribaria, i el món s'acabaria.
Si Déu vol, sens núvols plou.
Si duu cella es coll de Sòller, hi haurà aigua de bombolla.
Si el bou vols engreixar, de mig Febrer a Març l'has de pasturar.
Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps.
Si el Desembre amb neus ve, eixampla el graner.
Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner.
Si el Desembre plou, bon any nou.
Si el Febrer no febreja, tot l'any boigeja.
Si el Febrer riu, el fred reviu.
Si el fum s'enterra pels clots, pluja per a tots.
Si el mussol canta al Gener, és que més fred ha de fer.
Si el mussol canta al Gener, un altre hivern que ve.
Si el núvol de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por.
Si el tres d'Abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
Si el tro es queda a la muntanya, l'endemà es repeteix la gropada.
Si els cargols fugen de la vora del riu, assenyala riuada grossa.
Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya; si van cap al pla, posa'l a soleiar.
Si la boira jeu en sec, ven les mules i el goret.
Si la Candelera riu, el fred és viu. Si plora el fred és fora; però tant si plora com si riu, el fred és viu.
Si la lluna dòna l'esquena a llevant, quart minvant ;si a ponent, quart creixent.
Si la lluna toca el menjar,ja el pots llençar.
Si l'Abril fa llot, no es perdrà tot.
Si l'Abril venteja, és que encara marceja.
Si l'Advent és mullat, poca anyada de blat.
Si l'hivern és molt regat, vent-te l'oli i guarda el blat.
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona.
Si no llaures pel Març, ja no llauraràs
Si no mor el dia terç la tramuntana, dura una setmana.
Si no plora el cel, no riu la terra amb flors.
Si no plou al Febrer, no hi ha bon prat, ni graner.
Si no plou al Gener, mal va el graner.
Si no plou per l'Agost, no gastis diners en most.
Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
Si no podes pel Març, no veremeràs.
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat.
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'Abril.
Si Novembre trona, la collita serà bona.
Si pel Gener plou, es desperta el cargol.
Si pel Juny plou, poca fruita pel Juliol.
Si pel Novembre trona, la collita serà bona.
Si pel Primer Roser (1er. Diumenge de Maig) plou, pels altres també plourà.
Si per Desembre trona, la collita serà bona.
Si per l'Abril es sent tronar, ordi i blat no faltarà
Si per l'Abrilel cucut no ha vingut, o és mort o s'ha perdut.
Si per Sant Jaume (25 Juliol) plou, abans de 20 dies pedrega.
Si per Sant Joan plou, ni vi, ni pa tou.
Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol.
Si plou a primers de Juny, el bon temps és lluny.
Si plou molt pel Desembre, bon any espera.
Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es farà ric.
Si plou per la lluna nova d'Agost, plourà nou llunes seguides.
Si plou per l'Ascensió, es perd la ceba i el meló.
Si plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més, un dia si, un dia no.
Si plou per Sant Antoni, pluja del dimoni.
Si plou per Sant Canut, de tres mesos no veuràs eixut.
Si plou per Sant Pau, hivern Adéu-siau. I si fa sol, ve un hivern nou.
Si plou per Sant Pere Regalat (13 Maig), plou 40 dies de comptat.
Si plou per santa Bibiana (2 Desembre), plou quaranta dies
Si plou per Santa Petronila (31 Maig) els raïms torna gotims.
Si Sant Silvestre plora, tot l'any plora; si riu, tot l'any riu.
Si trona a l'Abril, bon estiu.
Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies.
Si trona abans de migdia, pluja tot el dia.
Si veieu un pinsà, fred farà.
Si vent de nord trobeu, botes calceu.
Si veus el peix saltar, deixa la trema i vés a caçar.
Si vols cebes de diner, planta-les al Gener.
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent.
Si vols saber el vent, fixa't a sotavent.
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel Gener.
Sol al Novembre i Abril plujós, estiu calorós.
Sol amb corona, aigua dóna.
Sol blanc, senyal de fang.
Sol de Febrer, emmascara com un calderer.
Sol de Març, pigues i barbs.
Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna.
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament.
Sol i aigua, temps de Març.
Sol mal afeitat, aigua i vent aparellat.
Sol matiner no dura dia sencer.
Sol que pica, aigua segura.
Sutge per la xemeneia, pluja a terra.

T

Tabernera vella i llevant fred, no et moriràs de sed.
Tal com el dia creix, el fred neix.
Tant d'hivern com d'estiu, si podeu, dormiu, dormiu.
Tant en plou com el vent n'eixuga.
Tarda roja, senyal de bon temps.
Tardor i hivern, per el vell temps d'infern.
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca.
Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna.
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.
Tramuntana per Sant Miquel (29 Setembre), s'emporta l'aigua del cel.
Tramuntana vertadera, pluja al davant o al darrera.
Tramuntana, la mar plana
Trona a l'Abril, bon estiu.
Trona a Mallorca, pluja a la porta.
Tronada al matí, vesprada,garbí.
Tronada de Sant Joan, les nous corcades.
Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d'hivern al darrera.
Tronada per l'Abril, cada gra en torna mil.
Trons a l'hivern, pa per vuit dies.
Trons de Juliol, desperten el cargol.
Trons de lluny, gotes com el puny.
Trons d'Octubre, any de diluvi.
Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.

U

Una flor no fa estiu,ni dues primavera.
Una flor no fa maig.
Una pedregada no encarí, però el que tocà destruí.
Una pluja de Maig i tres d'Abril, valen més que els bous i el carril.

V

Vaca que flaire a terra i després mira el cel, assenyala canvi de temps.
Val més poc de vent que força de rem.
Vent bergadà, ni plou ni se n'està.
Vent d'Aragó no té racó.
Vent de Canigó, un durà res de bó.
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.
Vent de gregal, ni peix ni pardal.
Vent de llevant, pluja a l'instant.
Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig.
Vent de llevant, sol triomfant.
Vent de Morella, llevant després d'ella.
Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.
Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix.
Vent de xaloc per a la mar no és bo, ni per al camp tampoc.
Vent marí sobre gelada, pluja o nevada.
Vent narbonés, ni plou ni aclareix.
Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança.
Vent que de jorn se'n va a dormir, es lleva de matí.
Vent que es queda a sopar, s'alçarà per esmorçar.
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
Vermell i ponent,senyal de vent.
Vermellor al cantó de mar, pren l'arada i vés a llaurar.
Vermellor al vespre, sol a la finestra.
Vol de mosquit, pluja tot seguit.
Vols conèixer el Gener? Mira l'ametller.

X

Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap al riu.
Xàfecs d'Agost, bolets en abundor.
Xàfecs d'estiu, la meitat del que diu.