01/03/2012
02/03/2012
03/03/2012
04/03/2012
05/03/2012
06/03/2012
08/03/2012
09/03/2012
10/03/2012
12/03/2012
13/03/2012
14/03/2012
15/03/2012
16/03/2012
17/03/2012
18/03/2012
19/03/2012
20/03/2012
22/03/2012
23/03/2012
24/03/2012
26/03/2012
29/03/2012
30/03/2012
31/03/2012
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL MARÇ 2012 http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/Butlletins%20i%20resums%20climatics/Butlletins%20mensuals/2012/pdf/Butlleti_Marc12.pdf
dissabte, 28 d’abril del 2012
dijous, 15 de març del 2012
Boira o Boirina
La boira o boirina és un fenomen meteorològic consistent en núvols molt baixos, a nivell del sòl i formades per partícules d'aigua molt petites en suspensió. La major part de les boires es produeixen en evaporar la humitat del sòl, el que provoca l'ascens d'aire humit que al refredar-se es condensa donant lloc a la formació d'aquests núvols baixes. La boira comporta la disminució de les condicions de visibilitat en superfície. La dispersió de la llum en les partícules d'aigua que formen la boira afavoreix la visibilitat en longituds d'ona similars al groc selectiu utilitzat en fars i llums antiboira.
Tipus de boira:
Boira de radiació: ocorre després de la posta del sol, quan el sòl perd calor a través de l'emissió de radiació infraroja en una nit sense núvols (d'estar presents, els núvols evitarien que la calor escapi a l'espai). Llavors, el sòl refredat produeix condensació en l'aire proper al sòl, a través del procés de conducció de calor. Aquest tipus de boira és comú a la tardor als països de clima temperat, usualment té un espessor d'1 metre (encara que la turbulència pot fer que s'elevi, i és de curta durada.
Boira d'advecció: pren lloc quan masses d'aire calent i carregades d'humitat passen sobre sòls freds, la qual cosa fa refredar l'aire mateix augmentant la humitat relativa i provocant finalment la condensació. Aquest fenomen és comú en les costes, quan el tebi aire tropical es troba amb aigües de latituds majors. També és comú quan un front càlid es mou sobre una àrea amb una quantitat considerable de neu.
Boira de vapor: es dóna quan aire fred es mou sobre aigües més càlides. El vapor de l'aigua entra a l'atmosfera per processos d'evaporació, i la condensació es dóna quan s'arriba al punt de rosada. Aquest succés és comú en regions polars, llacs de grandària considerable, i al final de la tardor i principi de l'hivern.
Boira de precipitació: es produeix quan plou i l'aire sota el núvol es troba relativament sec. Això fa que les gotes de pluja s'evaporin i formin vapor d'aigua, que es refreda, i en arribar al punt de rosada, es converteix en boira.
Boira de vessant: es forma quan el vent bufa contra el vessant d'una muntanya o una altra formació geològica anàloga. En ascendir en l'atmosfera, la humitat es condensa. És per això que moltes vegades els cims muntanyencs apareixen ennuvolades.
Boira de vall: es forma a les valls, usualment durant l'hivern. És resultat de la inversió de temperatura, causada per aire fred que s'assenta en la vall, mentre que l'aire calent passa per sobre d'aquest i de les muntanyes. Es tracta bàsicament de boira de radiació confinada per un accident orogràfic, i pot durar diversos dies, si el clima està calmat.
Boira de gel: és qualsevol tipus de boira en la qual les gotes d'aigua es troben congelades en forma de cristalls de gel minúsculs. Usualment, això requereix de temperatures bastant per sota del punt de congelació, la qual cosa fa que siguin comuns a regions àrtiques i antàrtiques. De vegades, petites quantitats d'aquests cristalls es precipiten a terra, com succeeix en Barrow, Alaska. En determinades regions aquesta boira és coneguda com dorondón o boira dorondonera.
Els 4.500 milions d'anys d'evolució de la Lluna, en un vídeo
La NASA ha concentrat els 4.500 milions d'anys d'evolució de la Lluna en un vídeo en què es repassa com el satèl · lit ha canviat des que era una brillant bola de magma fins arribar a ser el cos que es pot veure avui en dia en el cel després de patir forts impactes.
Els experts de la NASA, han assenyalat que aquesta reconstrucció de l'evolució de la Lluna s'ha pogut realitzar gràcies a la informació que en els últims temps s'ha obtingut a través del Orbitador de Reconeixement Lunar de la NASA.
La Lluna és l'únic satèl · lit de la Terra i també l'únic cos celeste en què l'home ha realitzat un descens tripulat. És el satèl · lit natural més gran en el Sistema Solar en relació a la grandària del seu planeta, ja que el seu diàmetre és un quart del de la Terra. Sempre mostra la mateixa cara al planeta i l'hemisferi visible està marcat amb foscos mars lunars d'origen volcànic entre muntanyes antigues
Tot i ser l'objecte més brillant al cel després del Sol, la seva superfície és en realitat molt fosca, amb una reflexió similar a la del carbó. Quant a la seva influència gravitatòria, la Lluna produeix els corrents marins, les marees i l'augment de la durada del dia.
dissabte, 10 de març del 2012
FEBRER EN FOTOGRAFIES
El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de febrer de 2012 com a fred a gran part del país, i de molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Vall d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC.
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Vall d’Aran i Pallars Sobirà.
Temperatura Mínima i Màxima a Sant Fost de Campsentelles (La conreria) Febrer 2012
T Mín: 04/02 -8,3ºC (02:12 a.m)
T Màx: 27/02 14,3ºC (14:11 p.m)
El mes de febrer a Sant Fost ha estat fred amb una nevada el 2 de febrer i una altre de poca consideració el 12 de febrer. Molts dies de temperatures sota cero. Dies i dies amb l'anticló a sobre que ens ha donat un cel avorrit sense ni un núvol. Hem tingut també algun dia amb núvols alts (altocúmuls), núvols prims (cirrus) i un fenomen òptic anomenat parheli.
http://www.alboxclima.com/meteorologia/clasificacion.htm
02/02/2012
03/02/2012
04/02/2012
05/02/2012
06/02/2012
07/02/2012
08/02/2012
09/02/2012
10/02/2012
11/02/2012
12/02/2012
13/02/2012
14/02/2012
15/02/2012
16/02/2012
17/02/2012
18/02/2012
19/02/2012
21/02/2012
22/02/2012
23/02/2012
24/02/2012
25/02/2012
26/02/2012
27/02/2012
28/02/2012
29/02/2012
divendres, 9 de març del 2012
El febrer de 2012 ha estat fred o molt fred
El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de febrer de 2012 com a fred a gran part del país, i de molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Val d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i Pallars Sobirà.
L’hivern climàtic (mesos de desembre, gener i febrer) ha vingut caracteritzat per un bloqueig anticiclònic que ha inhibit l’aparició de precipitacions generals i amb un totals pluviomètrics escassos a la major part del país. Contràriament, les anomalies tèrmiques (diferències de la temperatura mitjana mensual respecte a la mitjana climàtica mensual) han tingut una alta variabilitat segons el posicionament del bloqueig. D’aquesta manera, el desembre i gener van estar marcats per un bloqueig anticiclònic sobre l'Atlàntic donant un flux d'oest a est, que va provocar una anomalia tèrmica positiva a Catalunya. El febrer, en canvi, ha estat marcat durant la primera quinzena del mes per un bloqueig anticiclònic de caire siberià, amb un flux del nord-est que va injectar sobre Catalunya una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent europeu, amb una configuració més pròpia d'etapes climàtiques pretèrites més fredes que de l'escenari de escalfament global actual. Per valorar correctament l’excepcionalitat d’aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d’aquesta època de l’any durant les dues primeres setmanes del mes, ja que es van encadenar diverses entrades d’aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d’aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies aquest febrer. Per trobar febrers en què s’hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l’any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Però, per observar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60, en concret, el febrer de 1963. A partir del dia 17 es va tallar el flux fred procedent de l’interior del continent, però l’acumulació d’aire fred en els nivells més baixos de la troposfera va provocar que en alguns fons de les valls, especialment de les Terres de l’Ebre i del Pirineu, es donés la temperatura més baixa del mes, situació que es va allargar fins el dia 23. Durant aquest episodi de fred, pràcticament totes les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya (SMC) van enregistrar temperatures mínimes inferiors al llindar de situació meteorològica de risc per fred (temperatura mínima inferior a la del 2% dels dies més freds dels mesos de desembre, gener, febrer i març). A banda, cal destacar que més de la meitat de les estacions (un 60%) van superar aquest llindar de situació meteorològica de risc per fred almenys durant 3 nits consecutives, de manera que es pot parlar d’onada de fred a Catalunya. Pel que fa a la temperatura mínima de l’episodi, i considerant només les EMA gestionades pel SMC que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d’elles van igualar o superar la temperatura més baixa de tota la seva sèrie. Això va succeir sobretot a estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l’entrada d’aire fred dels dies 3 i 4 de febrer va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys (que és la longitud de les sèries més llargues en aquestes zones), superant en general els valors del gener i febrer de 2005. Probablement cal anar fins al gener de 1985 per trobar una temperatura més baixa en aquests sectors del país. En canvi, a la resta de Catalunya en general no es van assolir valors rècord de temperatura mínima de les darreres dècades. Si bé alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior van enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma. En general, tot i que l’entrada d’aire fred va ser molt important i persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord. D’aquesta manera, el mes de febrer ha estat fred (Figura 1) a gran part del país, i molt fred (anomalies de temperatura per sota dels -3 ºC) a amplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i al litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la comarca de la Val d’Aran on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Malgrat aquesta situació, el febrer de 2005 va ser més fred al Pirineu, Prepirineu, Serralada del Montseny i Massís del Port. En canvi, caldria retrocedir fins el febrer de 1965 o 1963 per a trobar un febrer més fred a la resta de Catalunya. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC. Cal remarcar que el mes s’ha de qualificar com a molt a fred en 41 de les 169 de les EMA gestionades pel SMC.
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -5,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -5,1 Vielha e Mijaran la Val d'Aran -4,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -4,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -4,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -4,5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -4,2
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà. El bloqueig anticiclònic que ha afectat Catalunya durant gran part del mes ha inhibit el pas de pertorbacions importants. Tan sols les entrades de vent del primer quadrant van deixar precipitacions destacables al vessant nord del Pirineu, especialment en dos episodis: entre els dies 1 i 7, i entre els dies 12 i 17. A més, una pertorbació ubicada a la Mediterrània durant aquests dies va afectar la meitat est del país i va deixar quantitats de precipitació poc destacables, però que van ser en forma de neu degut a la massa d’aire molt fred que afectava Catalunya. D’aquesta manera, cal destacar que durant els dies 1 i 3 es van produir nevades a cotes baixes que van afectar sobretot al nord-est del país i a la Catalunya Central, Els gruixos de neu més importants facilitats pels observadors i vigilants de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel SMC van ser els 12 cm de Pujalt (l’Anoia), els 12 cm a Mura (el Bages) o els 11 cm de Espinelves (Osona). Les nevades es van repetir els dies 5 i 6 de febrer, quan es van produir precipitacions en forma de neu a molts punts del país, que si bé van ser anecdòtiques en la majoria de casos, van emblanquinar sectors de l’interior i fins i tot del prelitoral. Al Pirineu la nevada va ser molt més destacable i va afectar tota la serralada, acumulant fins a 54 cm de neu nova en només 24 hores a l’EMA de Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà. La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de febrer ha superat els 50 mm, i que s’han ubicat de forma exclusiva al quadrant nord-occidental de Catalunya.
Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 90,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 87,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 78,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 64,5
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer de 2012 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàticaMapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades.
Figura 2: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer de 2012 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàticaMapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i twitter @meteocat Barcelona, 1 de març de 2012
El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de febrer de 2012 com a fred a gran part del país, i de molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Val d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC.
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i Pallars Sobirà.
L’hivern climàtic (mesos de desembre, gener i febrer) ha vingut caracteritzat per un bloqueig anticiclònic que ha inhibit l’aparició de precipitacions generals i amb un totals pluviomètrics escassos a la major part del país. Contràriament, les anomalies tèrmiques (diferències de la temperatura mitjana mensual respecte a la mitjana climàtica mensual) han tingut una alta variabilitat segons el posicionament del bloqueig. D’aquesta manera, el desembre i gener van estar marcats per un bloqueig anticiclònic sobre l'Atlàntic donant un flux d'oest a est, que va provocar una anomalia tèrmica positiva a Catalunya. El febrer, en canvi, ha estat marcat durant la primera quinzena del mes per un bloqueig anticiclònic de caire siberià, amb un flux del nord-est que va injectar sobre Catalunya una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent europeu, amb una configuració més pròpia d'etapes climàtiques pretèrites més fredes que de l'escenari de escalfament global actual. Per valorar correctament l’excepcionalitat d’aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d’aquesta època de l’any durant les dues primeres setmanes del mes, ja que es van encadenar diverses entrades d’aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d’aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies aquest febrer. Per trobar febrers en què s’hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l’any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Però, per observar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60, en concret, el febrer de 1963. A partir del dia 17 es va tallar el flux fred procedent de l’interior del continent, però l’acumulació d’aire fred en els nivells més baixos de la troposfera va provocar que en alguns fons de les valls, especialment de les Terres de l’Ebre i del Pirineu, es donés la temperatura més baixa del mes, situació que es va allargar fins el dia 23.
Durant aquest episodi de fred, pràcticament totes les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya (SMC) van enregistrar temperatures mínimes inferiors al llindar de situació meteorològica de risc per fred (temperatura mínima inferior a la del 2% dels dies més freds dels mesos de desembre, gener, febrer i març). A banda, cal destacar que més de la meitat de les estacions (un 60%) van superar aquest llindar de situació meteorològica de risc per fred almenys durant 3 nits consecutives, de manera que es pot parlar d’onada de fred a Catalunya. Pel que fa a la temperatura mínima de l’episodi, i considerant només les EMA gestionades pel SMC que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d’elles van igualar o superar la temperatura més baixa de tota la seva sèrie. Això va succeir sobretot a estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l’entrada d’aire fred dels dies 3 i 4 de febrer va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys (que és la longitud de les sèries més llargues en aquestes zones), superant en general els valors del gener i febrer de 2005. Probablement cal anar fins al gener de 1985 per trobar una temperatura més baixa en aquests sectors del país. En canvi, a la resta de Catalunya en general no es van assolir valors rècord de temperatura mínima de les darreres dècades. Si bé alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior van enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma. En general, tot i que l’entrada d’aire fred va ser molt important i persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord.
D’aquesta manera, el mes de febrer ha estat fred (Figura 1) a gran part del país, i molt fred (anomalies de temperatura per sota dels -3 ºC) a amplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, Catalunya Central, la Serralada Prelitoral i al litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la comarca de la Val d’Aran on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Malgrat aquesta situació, el febrer de 2005 va ser més fred al Pirineu, Prepirineu, Serralada del Montseny i Massís del Port. En canvi, caldria retrocedir fins el febrer de 1965 o 1963 per a trobar un febrer més fred a la resta de Catalunya.
La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC. Cal remarcar que el mes s’ha de qualificar com a molt a fred en 41 de les 169 de les EMA gestionades pel SMC.
Nom de l’EMA | Comarca | Anomalia (ºC) |
Lac Redon (2.247 m) | la Val d'Aran | -5,1 |
Sasseuva (2.228 m) | la Val d'Aran | -5,1 |
Vielha e Mijaran | la Val d'Aran | -4,8 |
Ulldeter (2.410 m) | el Ripollès | -4,7 |
Bonaigua (2.266 m) | el Pallars Sobirà | -4,6 |
Certascan (2.400 m) | el Pallars Sobirà | -4,5 |
Salòria (2.451 m) | el Pallars Sobirà | -4,2 |
Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà. El bloqueig anticiclònic que ha afectat Catalunya durant gran part del mes ha inhibit el pas de pertorbacions importants. Tan sols les entrades de vent del primer quadrant van deixar precipitacions destacables al vessant nord del Pirineu, especialment en dos episodis: entre els dies 1 i 7, i entre els dies 12 i 17. A més, una pertorbació ubicada a la Mediterrània durant aquests dies va afectar la meitat est del país i va deixar quantitats de precipitació poc destacables, però que van ser en forma de neu degut a la massa d’aire molt fred que afectava Catalunya. D’aquesta manera, cal destacar que durant els dies 1 i 3 es van produir nevades a cotes baixes que van afectar sobretot al nord-est del país i a la Catalunya Central, Els gruixos de neu més importants facilitats pels observadors i vigilants de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel SMC van ser els 12 cm de Pujalt (l’Anoia), els 12 cm a Mura (el Bages) o els 11 cm de Espinelves (Osona). Les nevades es van repetir els dies 5 i 6 de febrer, quan es van produir precipitacions en forma de neu a molts punts del país, que si bé van ser anecdòtiques en la majoria de casos, van emblanquinar sectors de l’interior i fins i tot del prelitoral. Al Pirineu la nevada va ser molt més destacable i va afectar tota la serralada, acumulant fins a 54 cm de neu nova en només 24 hores a l’EMA de Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà.
La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de febrer ha superat els 50 mm, i que s’han ubicat de forma exclusiva al quadrant nord-occidental de Catalunya.
Nom de l’EMA | Comarca | PPT (mm) |
Certascan (2.400 m) | el Pallars Sobirà | 90,9 |
Lac Redon (2.247 m) | la Val d'Aran | 87,5 |
Sasseuva (2.228 m) | la Val d'Aran | 78,6 |
Bonaigua (2.266 m) | el Pallars Sobirà | 64,5 |
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer de 2012 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades.
Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer de 2012 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i twitter @meteocat
Barcelona, 1 de març de 2012
dijous, 8 de març del 2012
Una poderosa tormenta solar golpea la Tierra
Una fuerte tormenta solar está impactando a la Tierra y se cree que podría afectar el tendido eléctrico, los sistemas de navegación satelital y las rutas aéreas.
La tormenta -la más grande en los últimos cinco años- impactará los campos magnéticos terrestres a lo largo del jueves.El fenómeno, que se originó a partir de dos grandes llamaradas solares que se produjeron a principios de esta semana, impactará particularmente a las zonas cercanas a los polos.
Por ello, a muchos pilotos de aviones se les ha recomendado cambiar sus rutas para evitar esas áreas.
También hay una gran probabilidad de ver auroras boreales y australes en esas regiones, si el cielo está despejado.
La tormenta solar de este jueves es la más grande en los últimos cinco años.
"El clima espacial se ha puesto muy interesante en las últimas 24 horas", dijo Kunches.
"Nos está pegando ahora justo debajo de la nariz", agregó.
Hasta el viernes
La actividad solar se incrementa y disminuye en ciclos de once años de duración.Y aunque durante los últimos meses se ha producido un aumento de las explosiones que están causando la tormenta, el momento de mayor actividad del actual ciclo se dará en 2013.
Las tormentas solares
- La súbita liberación de la energía magnética almacenada en la atmósfera del sol puede producir grandes explosiones o llamaradas.
- Esto, a su vez, también puede liberar explosiones de partículas cargadas al espacio.
- Estas erupciones solares son conocidas técnicamente como Eyecciones de Masa Coronal (CME, por sus siglas en inglés).
- Al llegar a la tierra, el gas de partículas cargadas choca con la capa magnética que rodea a nuestro planeta.
- Las afectaciones del campo magnético de la tierra que resultan de ese choque se conocen como tormentas solares.
- Estas tormentas pueden afectar algunas tecnologías, especialmente satélites, el tendido eléctrico y sistemas de comunicación.
- También pueden hacer que las auroras boreales y australes sean visibles en latitudes más bajas.
Y el gas, que viene lleno de partículas cargadas, podría afectar a los satélites al provocar una tormenta geomagnética en el campo magnético que protege a la tierra, le explicó Beisiecker a la BBC.
"Ese campo magnético nos protege de la radiación dañina. Y aunque la tormenta no lo va a desactivar, sí le va a dar una buena sacudida", dijo.
"Y cuando uno sacude un campo magnético se generan corrientes eléctricas en la atmósfera y en los tendidos eléctricos que hoy en día cruzan casi todos los países del globo", explicó.
Se espera que las partículas golpeen la Tierra a 6.400.000 kilómetros por hora.
Y los expertos estiman que la tormenta durará hasta el viernes por la mañana.
Otras tormentas magnéticas solares han sido observadas en décadas recientes.
Pero el impacto de las mismas depende mucho de su fuerza.
Una enorme llamarada solar en 1972 desconectó las comunicaciones telefónicas de larga distancia en el estado de Illinois, EE.UU.
En 1989, una tormenta solar provocó cortes de energía en Canadá que afectaron a seis millones de personas.
Jonathan Blake, de la BBC, informa desde Washington que las empresas estadounidenses de energía están monitoreando las redes para detectar irregularidades.
dilluns, 5 de març del 2012
UN ANY COMPLERT DE L'ÒRBITA DE LA LLUNA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)