temperatures d'espanya

dijous, 15 de març de 2012

Boira o Boirina



La boira o boirina és un fenomen meteorològic consistent en núvols molt baixos, a nivell del sòl i formades per partícules d'aigua molt petites en suspensió. La major part de les boires es produeixen en evaporar la humitat del sòl, el que provoca l'ascens d'aire humit que al refredar-se es condensa donant lloc a la formació d'aquests núvols baixes. La boira comporta la disminució de les condicions de visibilitat en superfície. La dispersió de la llum en les partícules d'aigua que formen la boira afavoreix la visibilitat en longituds d'ona similars al groc selectiu utilitzat en fars i llums antiboira.


Tipus de boira:


Boira de radiació: ocorre després de la posta del sol, quan el sòl perd calor a través de l'emissió de radiació infraroja en una nit sense núvols (d'estar presents, els núvols evitarien que la calor escapi a l'espai). Llavors, el sòl refredat produeix condensació en l'aire proper al sòl, a través del procés de conducció de calor. Aquest tipus de boira és comú a la tardor als països de clima temperat, usualment té un espessor d'1 metre (encara que la turbulència pot fer que s'elevi, i és de curta durada.

Boira d'advecció: pren lloc quan masses d'aire calent i carregades d'humitat passen sobre sòls freds, la qual cosa fa refredar l'aire mateix augmentant la humitat relativa i provocant finalment la condensació. Aquest fenomen és comú en les costes, quan el tebi aire tropical es troba amb aigües de latituds majors. També és comú quan un front càlid es mou sobre una àrea amb una quantitat considerable de neu.
 

Boira de vapor: es dóna quan aire fred es mou sobre aigües més càlides. El vapor de l'aigua entra a l'atmosfera per processos d'evaporació, i la condensació es dóna quan s'arriba al punt de rosada. Aquest succés és comú en regions polars, llacs de grandària considerable, i al final de la tardor i principi de l'hivern.

 
Boira de precipitació: es produeix quan plou i l'aire sota el núvol es troba relativament sec. Això fa que les gotes de pluja s'evaporin i formin vapor d'aigua, que es refreda, i en arribar al punt de rosada, es converteix en boira.

Boira de vessant: es forma quan el vent bufa contra el vessant d'una muntanya o una altra formació geològica anàloga. En ascendir en l'atmosfera, la humitat es condensa. És per això que moltes vegades els cims muntanyencs apareixen ennuvolades.

Boira de vall: es forma a les valls, usualment durant l'hivern. És resultat de la inversió de temperatura, causada per aire fred que s'assenta en la vall, mentre que l'aire calent passa per sobre d'aquest i de les muntanyes. Es tracta bàsicament de boira de radiació confinada per un accident orogràfic, i pot durar diversos dies, si el clima està calmat.

Boira de gel: és qualsevol tipus de boira en la qual les gotes d'aigua es troben congelades en forma de cristalls de gel minúsculs. Usualment, això requereix de temperatures bastant per sota del punt de congelació, la qual cosa fa que siguin comuns a regions àrtiques i antàrtiques. De vegades, petites quantitats d'aquests cristalls es precipiten a terra, com succeeix en Barrow, Alaska. En determinades regions aquesta boira és coneguda com dorondón o boira dorondonera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada